Si sona la flauta travessera i ens en sortim d’aquest merder en el qual ens hem fotut nosaltres solets i, fitxant un nou entrenador a falta de tres partits salvem la categoria com la passada temporada, crec que hauríem de patentar-ho. «Formula Nàstic»: canvi d’entrenador a tres jornades del final, salvació segura. Fora conyes, estem de merda fins al coll.
Tota l’avantatge que portàvem després de les dues victòries a casa s’ha anat en orris.
Tenim l’alè a salmorejo (plat típic cordovès) al clatell, i el Barça B fa saltar la banca i es peta a l’Sporting al Molinón, en un dels millors partits que he vist enguany a Segona Divisió.
El calendari, també a priori favorable amb les dues sortides a nous equips de Segona B, a prendre pel sac. Mare meva, en quin «embolao» ens hem fotut.
Avui sortien a parlar els quatre capitans. Què voleu que us digui?
Personalment penso que tard, ho haurien d’haver fet ja el dia del Lorca, tot aquest «teatrillo» del ‘tots a una aquí Fuenteovejuna’ ja empalega.
Si palmem dissabte això no haurà servit per a res i l’emprenyamenta encara serà més gran.
L’afició ha fet la seva feina amb escreix des de l’inici de la temporada, cosa que els jugadors no. Que no es preocupin tant. Que si hem d’anar a una afició i equip, que si s’ha d’animar a sac, que si onze mil espectadors, etc.
Si ho posen en dubte, crec que no ens coneixen. Si ells haguessin fet la feina que tocava no haguéssim arribat a on estem ara. Així que a l’afició no cal que ens donin lliçons de què hem de fer i deixar de fer.
Tema Nano: cantada estava la seva substitució. Potser la sorpresa ha estat la contractació d’un mite nastiquer com Gordillo, entrenador sense experiència com a primer però que si aconsegueix impregnar el seu esperit de lluita com quan jugava als seus nous pupils…que es prepari la Cultural. Molta sort ‘Gordo’!!!
Del partit què dir; ara mateix és una incògnita. Veurem quin és el plantejament de Gordillo i quines novetats tàctiques o de jugadors ens presenta.
La ‘Cultu’ darrerament està fent bons partits i tenen a Rodri com a «killer». El Nàstic, per desgràcia, ja ho ha tastat en les seves pròpies carns i també cal controlar al català Josep Señé, un migcampista atacant que té una categoria tremenda, no el perdeu de vista.
Partit de molta feina, on per fi tindrem a Álvaro Vázquez ‘on fire’.
No ho sé, potser serà d’aquells partits on, si marquem aviat, tota aquesta ràbia continguda que portem dels cinc partits sense guanyar i dels «tropecientos» minuts sense fer un gol ni a l’arc de Sant Martí ens faci esclatar i fotre un partidàs, com que si ens marquen primer el Titanic nastiquer s’enfonsi sense remei.
Veurem què tal ens va, el que està clar, i que ningú ho dubti, és que l’afició no fallarà.
La feina ara mateix és cosa dels jugadors i per empenta de la grada no serà, així que nois…»espavilina» i a pels tres punts, no en queda altra. Pinten bastos!
Fins al final! Força Nàstic!
Vinga família, fins dimarts vinent. Una abraçada a tots i a totes.
Jaume, nastiquer de comarques.
