La segona part del Nàstic davant la Cultural Leonesa no té explicació alguna. L’equip dirigit per José Antonio Gordillo va mostrar la cara que tot seguidor del club voldria. Atrevit i vertical en atac, solvent en defensa.
Gordillo va plantejar un 4-4-2 en la seva estrena a la banqueta grana. Dimitrievski repetia novament a la porteria, Julio Pleguezuelo tornava després de la lesió acompanyat en defensa per Xavi Molina, Abraham Minero i Otar Kakabadze. El doble pivot format per Sergio Tejera i Javi Márquez fou l’únic desencert de Gordillo a l’hora d’escollir els seus homes d’inici. Maikel Mesa i Jean Luc Assoubre ocupaven les bandes mentre que la responsabilitat ofensiva queia novament sobre les botes d’Álvaro Vázquez i sobretot sobre el cap de Manu Barreiro. El davanter gallec fou novament protagonista de l’encontre i va signar un doblet que li feia recuperar altra vegada la confiança perduda amb Nano Rivas.
El partit no va començar precisament amb la millor de les notícies. Dos rebots a l’interior de l’àrea en només setze minuts col·locaven el zero a dos en el marcador. Els granes veien com novament dues errades absurdes els feien perdre el rumb del partit. Aquest cop però, l’equip no meresqué encaixar els gols tot i que la rereguarda grana exhibí com de costum la seva feblesa. Julio Pleguezuelo aportava aquesta sortida neta de pilota que el Nàstic necessitava. Un recurs desaprofitat per Tejera i Márquez, que no es van entendre durant els primers minuts de joc. Els dos micampistes no acudien a l’ajuda després de la pèrdua de possessió, fet que permetia als visitants construir contraatacs que a punt estigueren d’amargar la tarda a tota la grada del Nou Estadi, Aquesta manca de fluïdesa en el joc grana propicià que el Club Gimnàstic busqués la pilota en llarg sent òbviament Manu Barreiro l’home encarregat de baixar i pentinar tot el que li sobrevolava. Álvaro Vázquez queia a banda esquerra intentant arrossegar al seu marcador, creant un espai per on Maikel Mesa podia fer mal sense fortuna ni encert.
L’inici del segon temps portà al Nàstic a variar el sistema. L’entrada d’Ikechukwu Uche per l’inexistent Mesa desplaçà aquest cop si, de manera definitiva, a Álvaro Vázquez a la banda esquerra. L’associació Minero-Vázquez desquicià a Isaac Carcelén, que se’n penedí de no haver signat pel Nàstic, al veure com els seus rivals el superaven una vegada rere l’altra. Uche es rejovení durant la segona meitat i assumí el rol d’atacant total, mostrant una entrega i un sacrifici defensiu mai vist al Nou Estadi.
El rentat de cara exercit per Gordillo al sistema de joc tarragoní va produir els efectes esperats. La defensa rival es trobava sempre en desordre a causa del continu intercanvi de posicions a les bandes d’atac locals. La superioritat en l’u contra u tant en atac com en defensa, unit al poc sacrifici defensiu dels jugadors lleonesos va permetre al Nàstic gaudir d’uns últims quaranta-cinc minuts d’autèntic escàndol.
Manu Barreiro per la seva banda restava immòbil a la davantera, tenint sempre fixades les posicions dels centrals. Uns centrals que no podien acudir a l’ajuda dels seus laterals per por de deixar sol a un Barreiro molt superior físicament.
A la imatge de sota podem observar el concepte abans mencionat. Álvaro Vázquez s’obre lleugerament a una banda ja ocupada per Abraham Minero. Un dels centrals l’acompanya mentre que la seva parella es queda amb el davanter gallec. Ikechukwu Uche endarrereix la seva posició i ocupa l’espai entre ambdós defenses.
Fruit d’aquest desordre arribaren els quatre primers gols del Nàstic, signats per Álvaro Vázquez, Ikechukwu Uche i Manu Barreiro per partida doble. El gol anecdòtic de Dumitru Cardoso serví per confirmar la milloria dels granes a l’àrea rival, milloria que cal demostrar a l’Alcoraz davant la SD Huesca la propera jornada. I és que dels encerts i del maquillatge dels errors, depèn l’anhelada salvació de l’equip.
