De patir per no baixar a Tercera l’any 2006 a pujar a Primera Divisió la temporada 2018. La història de l’esport a Huesca en els últims anys es podria resumir de moltes formes, però aquesta seria la que donaria una visió més perifèrica de tot plegat. El conjunt aragonès ha apostat per una gestió d’inversions clau, poques bogeries i poc més de 400.000 euros invertits en fitxatges (concretament per pagar la clàusula de rescissió d’Àlex Gallar a la Cultural Leonesa).
La resta, un grapat de cessions i jugadors amb la carta de llibertat que han demostrat que tot i la seva joventut són perfectament vàlids per jugar a Primera, vinguts de l’Estat o de lligues estrangeres. És el cas de Remiro (Athletic Club), Ezequiel Ávila (San Lorenzo), Rescaldani (Atlético Nacional) i, especialment, Juan Camilo ‘el Cucho‘ Hernández (Watford). L’estrella emergent colombiana ha explotat amb només 18 anys a la categoria de plata, mostrant el seu talent que de ben segur en pocs anys veurem en un gran equip europeu.
Però no només de les cessions i dels fitxatges arriba el perill alto aragonès. El capità del vaixell blau-grana, Gonzalo Melero, és una de les principals puntes de llança del Huesca. Amb 16 gols, una visió de joc que espanta i exemple de lluita constant, el jove migcampista madrileny ha esdevingut un líder nat que ha dut el conjunt de Rubi a l’ascens. També destaca la solidesa defensiva de l’equip, que ha encaixat gairebé la meitat dels gols que ha marcat (37). Bona part de la culpa és d’una parella de centrals formada per Jair i Pulido.
La SD Huesca és un d’aquells exemples que, tot i ensopegar, la Segona Divisió és una categoria per equips forts. Els aragonesos van perdre un lideratge que semblava indiscutible a meitat de la segona volta. Una reacció a temps per reprendre la regularitat han acabat per donar el premi de l’ascens a un equip que la temporada que ve jugarà braç a braç amb els millors equips del món. Encara amb tot un estiu i tota una campanya a l’elit del futbol estatal, les sensacions que desperta el Huesca recorden a les d’aquell Eibar que va arribar a Primera per a quedar-s’hi.
Amb la ressaca d’una festa que durarà tota una setmana, els aragonesos rebran en un Alcoraz ple a vessar un Nàstic necessitat de punts i que arriba amb un moment de confiança que espanta. Seria molt estrany que un equip com el Huesca es deixés guanyar (és impossible), però sí que podrien disposar de minuts aquells jugadors que s’han passat tota la temporada a la banqueta o a la graderia. Això, però, no assegura res: el conjunt aragonès és el millor equip a casa: ha guanyat tretze partits de vint possibles. Només n’ha perdut un.
