Aquesta situació em sona. Dos partits i la obligació d’haver de guanyar-ho tot. Us és familiar?
El Nàstic s’ha adormit. L’equip ho tenia tot de cara per no témer per la permanència i un cop més les males actuacions, les males decisions de plantejant i les mínimes decisions arbitrals polèmiques han passat factura. Cinc partits consecutius sense veure porteria han condemnat a un equip que home per home no hauria de passar per aquest tràngol. Toca doncs passar pel cardiòleg. El seguidor mig grana sembla estar abonat al patiment. Un patiment que hauríem de deixar enrere ja que aquest cop sí, l’equip necessita (una vegada més) el recolzament de la seva afició. Emilio Viqueira i Nano Rivas ja no hi són. És per aquest motiu que ja no tenen cabuda les excuses. La manca de rumb en la direcció esportiva ha de xocar frontalment amb la demostració de l’equip sobre la gespa. La segona part davant la Cultural Leonesa ha de ser el mirall on s’han de veure reflectits els jugadors. La solvència ofensiva amb els cinc gols anotats ha servit per esperonar un equip enfonsat moralment.
Malauradament la SD Huesca no posarà les coses fàcils. Sóc dels que opinen que jugar davant equips que no necessiten competir és una arma de doble tall. Crec que en situacions extremes l’error és més propens a aflorar.
Diumenge tocarà córrer, patir i suar. El calendari del Club Gimnàstic no és gens favorable pels interessos tarragonins. El primer i el segon classificat a la taula esperen als homes dirigits per José Antonio Gordillo. Difícil creuada la que haurà d’afrontar i solucionar amb èxit l’equip si vol somriure per segon any consecutiu a la darrera jornada del campionat. La ciutat de Tarragona es mereix i més enguany un equip a la lliga de futbol professional.
