Porten animant el Nàstic des de 2011. Com a mínim, després d’organitzar-se, ajuntar-se i deixar-se cada setmana la gola en els partits del club de la seva vida.
Van començar al formatget ubicat entre preferent i Gol de Mar. Ara ja porten diverses temporades al Gol de Muntanya, des d’on canten, salten, esperonen o critiquen els jugadors quan les coses van maldades. Però agradi o no, sempre hi són.
Són una cinquantena de socis, i a Nastic.cat hem parlat amb dos dels seus responsables. Amb ells hem repassat l’actualitat de l’equip, la del club i la del seu grup, repassant el pitjor i el millor moment d’Orgull Grana.
Com i quan neix Orgull Grana?
Orgull Grana neix en un desplaçament a Girona a finals del 2011. Entre diversos joves de Tarragona s’estava parlant sobre la possibilitat d’ajuntar-se i animar al Nàstic, en un camp que en aquells temps estava mort.
En aquell desplaçament hi van anar 10 o 12 joves i van començar a tirar endavant la penya. Es va parlar amb el club i va decidir-se posar-se al “formatget” (entre el Gol Sud i la Preferent), posant una pancarta amb la bandera de Tarragona.
Set anys després, quina és actualment la relació entre el club i la penya?
Hi ha relació, que no és dolenta, i ens recolzen en certes coses.
Algun cop us han cridat l’atenció?
Potser després d’algun Nàstic-Reus, al dia següent ens han dit que potser ens hem passat una mica.
Com són les relacions amb les altres penyes del Nou Estadi i especialment amb Fúria Grana?
Ens portem, no hi ha ni bon ni mal rotllo. Depèn de amb quines persones. N’hi ha amb qui ens portem bé i s’hi té relació i n’hi ha amb qui no. Algun cop s’han fet desplaçaments conjunts, com l’any passat a Getafe.
Orgull Grana es defineix com una penya totalment apolítica. Teniu algun tipus de protocol quan algú fa reivindicacions d’aquest tipus?
No hi ha hagut mai política de pel mig i no hi ha intenció que hi sigui. Hi va haver membres que van marxar per no barrejar la ideologia.
S’intenta que no es tregui cap bandera política, però tampoc podem dir res si algú ve amb una estelada.
Com a anècdota, en un desplaçament a Albacete estàvem en un bar i ens van dir que com que érem catalans no ens servien.
Com veieu la situació esportiva del club?
La cosa està fotuda, però creiem que ens salvarem. Ens ho juguem tot a Huesca. Esperem també que guanyi el Rayo i que vingui ascendit a Tarragona i que perdi algú d’abaix.
Seguim depenent de nosaltres. Tenim equip per salvar-nos, fins i tot per pujar, però no s’entén que estiguem fent la temporada que estem fent.
I a nivell institucional? Us preocupa alguna cosa?
La política mou al Nàstic, tots ho sabem. El futbol hauria de ser dels aficionats, però mou molts diners i al passar això hi entra la política. Què seria el Nàstic sense l’Ajuntament?
El Nàstic no és un club que pugui sobreviure només gràcies a Repsol, Sorigué o els seus socis. Al club, per posar un exemple, li surt més rentable posar publicitat a la Preferent superior que tenir la zona ocupada tot l’any per abonats.
Tampoc ens agrada com s’està portant la gestió del futbol base ni com es tracta als joves que pugen. Coneixem personalment casos de joves que han hagut de marxar a altres equips en busca d’un millor tracte.
A banda dels casos de gent com Calavera, Fran Vélez, Benito…tots han acabat malament, així que alguna cosa s’està gestionant malament des del club.
Quina opinió teniu de Promoesport?
En general, coincidim bastant en que preferim que pleguin. Però també s’ha de dir que gràcies a ells el deute del Nàstic ha desaparegut. Però ara per ara ja s’estan aprofitant i portant jugadors que no volen ni al Japó.
Us preocupa que el Nàstic compti amb una massa social tant limitada?
És un problema de la gent. La gent aquí és del Barça o del Madrid. El problema del Nàstic és de Tarragona en general, ja que de petit t’inculquen Barça o Madrid.
El Nàstic ha perdut la identitat com a club?
Hem perdut la identitat, però no com a club en sí. Canviar la plantilla cada any no és bo. És cert que hi havia deute. Però de cara l’any que ve s’ha d’aconseguir un bon bloc.
Rebeu algun tipus d’ajut logístic o econòmic per part del club?
Econòmicament no. Logísticament, ens cedeixen un local al Nou Estadi per guardar el material i ens cedeixen les instal·lacions quan s’ha de preparar algun ‘tifo’. També ens han facilitat algun cop lones per fer ‘tifos’. Pel que fa al material, ens el paguem nosaltres. No treiem cap benefici de tot això.
Des de principis de temporada hi ha hagut una part dels aficionats que s’han queixat pel fet que els abonaments a la grada d’animació són més barats que a la resta del camp. Quina resposta teniu a tot això?
La gent que diu això està en tot el seu dret de venir a animar amb nosaltres i pagar la meitat. Tenim membres d’Orgull Grana que tenen més de 30 anys, es va parlar amb el club i se’ls hi va facilitar que poguéssin estar amb nosaltres. El que no pots fer és ser de la grada d’animació i després seure a una altra zona. Tampoc s’ha tancat la grada d’animació. S’hauria d’haver gestionat d’una altra manera.
Quines condicions us posa el club per accedir a aquesta grada?
Hem de facilitar l’emprempta dactilar. Al no estar tancada la zona no hi ha cap tipus de control ara mateix. La grada d’animació és una obligació de la lliga, un projecte que el club ha de tirar endavant per rentar-se les mans. Es va començar a tancar però restava visibilitat a la resta d’espectadors i es va treure part de la tanca.
Heu tingut algun problema amb els Mossos d’Esquadra o la seguretat privada del club?
Depèn dels partits i de la tensió del moment. L’any passat hi va haver certa polèmica perquè no deixaven entrar amb certes samarretes o marques. Al cap i a la fi cada setmana som els mateixos. No et poden prohibir entrar amb samarretes d’Orgull Grana, com algun cop ha passat.
També hi ha hagut certa polèmica en el repartiment d’entrades a Huesca. El club ha facilitat a Orgull Grana les famoses 50 entrades de compromís?
Nosaltres hem fet cua igual que tots els aficionats.
Com us organitzeu internament? Teniu algun tipus de jerarquia dins la penya?
Hi ha una junta i uns responsables de cada tema. La organització varia en funció de la implicació. Hi ha gent que treballa i que no pot i n’hi ha que sí.
Quants socis sou?
Som uns cinquanta dos. D’aquests, anem al camp amb assiduitat uns trenta.
Com us financieu?
Fem pagar una quota inicial de 20€ en el moment de fer-te soci de la penya. Després es fa pagar 10€ a l’any en concepte de renovació. A les prèvies del partit venem cervesa a 1€ i d’aquesta manera costegem el material.
Quin procés seguiu a l’hora de crear un ‘tifo’?
Primer ajuntem els plàstics. Seguidament els penjem al pavelló i amb un projector dibuixem la imatge. Aquest procés pot durar entre quatre i cinc nits. Un cop tenim el dibuix comencem a pintar-lo tot, i podem estar dues setmanes més.
Normalment no som més de quinze. Podem arribar a estar fins a un mes per preparar un ‘tifo’, estant quatre o cinc hores per dia. Només per unir els plàstics ja triguem un dia.
Quin és el pitjor moment que heu viscut com a penya?
Aquest any. Hi ha falta d’implicació dins del grup pels pocs que som. Si dels cinquanta hi ha falta d’implicació en trenta, malament. També cal dir que aquesta temporada tenim molta gent jove que no ve a les prèvies.
I el millor?
Els desplaçaments. El de Sestao va ser un dels millors, tant pel viatge com pel partit en sí. També tenim bons records de Llagostera (malgrat va acabar com va acabar), Ferrol o Huesca el dia que va ploure a bots i barrals.
A Segona B també vam fer bons desplaçaments, com a Olot o a l’Hospitalet. Hi havia molta essència de futbol.
Vaig estar personalment fent cua y no hi havia ningu d’OG, no heu fet cua