L’XI de la pedrera grana

Un dels denominadors comuns en les plantilles del Nàstic les últimes temporades, és que en cap d’elles trobem un o dos jugadors formats a la pedrera. Aquest és un dels grans mals d’un club pel qual han passat jugadors com Jordi Calavera, Alberto Benito, Eugeni Valderrama, Sergi Roberto o Aleix Vidal, entre d’altres.

El talent a Tarragona i la província existeix. El bon treball en els principals equips del futbol base, amb el Juvenil A de Divisió d’Honor al capdavant, també. No obstant això, hi ha un obstacle molt gran perquè els jugadors formats al planter arribin al primer equip. Després, en molts casos el tracte del club deixa molt que desitjar. I tot això passa inclús abans de l’arribada de Promosport, ho destaquem per evitar que tota la responsabilitat recaigui sobre les seves espatlles.

En aquest document hem dissenyat un onze inicial amb els jugadors que han sorgit en els últims temps de la pedrera grana. Amb confiança i un bon projecte amb cara i ulls, molts d’ells haurien estat importants pel club.

Alberto Varo (25 anys, Tarragona): L’únic jugador d’aquesta llista que té possibilitats de jugar al Nàstic la temporada vinent. De fet, el Barça B ja ha comunicat que no pretén comptar més amb els seus serveis i tornarà a Tarragona. El seu perfil respon al del porter modern, el més pur estil David De Gea, Jaume Doménech o Sergio Rico, entre d’altres. La lògica convida a pensar que serà un dels dos porters del primer equip en el curs 2018/19, tot i que amb Promosport mai se sap.

Jordi Calavera (23 anys, Cabra del Camp): El de Cabra del Camp ha estat l’últim gran jugador en sortir de la pedrera grana. Lateral de llarg recorregut, amb una capacitat ofensiva molt alta que li permet trepitjar la línia de fons per assistir els seus companys. Normalment, aquests jugadors acostumen a concedir molt a la rereguarda, però no és el seu cas. Després de dues temporades rendint a un nivell excel·lent al Lugo i l’Sporting, té molts números de jugar amb la SD Eibar a Primera Divisió.

Fran Vélez (26 anys, Tarragona): Defensa central que ha jugat en gairebé totes les categories de la pedrera i que s’ha consolidat en el futbol professional. La temporada 2012-13, la primera a Segona B, va formar part del primer equip, però només va jugar tres partits. El curs següent va fitxar pel filial de l’Almería. Després de tres temporades formant part del primer equip, amb el qual va arribar a ser capità, l’estiu passat va posar rumb al Wisla de Cracovia, on s’ha convertit en una peça clau en el segon tram del curs i jugant 1.402 minuts.

Aleix Coch (26 anys, Tarragona): Un altre defensa central de la promoció del 91 i que va formar-se a les categories inferiors del club. En el seu cas, però, no ha estat capaç de consolidar-se al futbol professional. En el curs 2013-14 va formar part d’aquell equip que va acabar sucumbint a Llagostera, jugant nou dels primers dotze partits. La destitució de Santi Castillejo li va tancar les portes. Tot i això, va continuar a la categoria de bronze a les files de l’Hospitalet.  Després de dues temporades, va firmar amb el Badalona i enguany ha jugat al Sabadell. En tots tres equips ha estat un puntal a l’eix de la defensa.

Joan Oriol (31 anys, Cambrils): En el seu dia, el Nàstic va cobrar 120.000 euros per la venda d’aquest lateral esquerre al Villarreal CF, després de jugar una temporada cedit al CF Gavà (2B). Per tant, no va tenir temps material de provar amb el primer equip, tot i que van preferir que es fogueges a l’equip del Baix Llobregat en comptes de donar-li l’alternativa. Després d’abandonar el club de la Plana, la seva carrera va anar de més a menys mentre passava per l’Osasuna, el Blackpool, el Rapid Bucarest, el Mallorca i l’Atromitos, fins a arribar al Cornellà.

Eugeni Valderrama (23 anys, Sant Jaume dels Domenys): El millor llegat que va deixar Jorge d’Alessandro, un llegat que evidentment s’ha materialitzat lluny de Tarragona. El tècnic argentí li va donar l’alternativa en la  temporada 2011-12, quan l’equip ja havia consumat el descens a Segona B. No exagerem al dir que va ser el millor futbolista en els dos últims partits davant el Celta, ja ascendit a Primera, i l’Elche. El seu futbol respon al d’un patró que dirigeix la sala de màquines del seu vaixell. Criteri i visió de joc són dues característiques essencials del seu joc, a banda del desplaçament en llarg i el bon colpeig de pilota. Semblava que es perdria a Segona B, però el Valencia es va fixar en les seves qualitats, qualitats esculpides per Curro Torres (Mestalla i Lorca) i Álvaro Cervera (Cádiz).

Sergi Roberto (26 anys, Reus): Només va jugar dues temporades a Can Nàstic, tot i que amb el seu potencial, justificat pel jugador que és avui dia, estava destinat a marxar més aviat que tard de la Budallera. Jordi Abella va ser el seu descobridor quan era el responsable del departament de captació del futbol base. Després del bon nivell mostrat sota les ordres d’Iván Moreno (actual entrenador del FC Vilafranca), el Barça se’l va emportar a la Masia. La resta és història.

Aleix Vidal (28 anys, Valls): La seva experiència al Nàstic es divideix en dues etapes. Una primera en la categoria cadet durant la temporada 2003-04, i una segona amb el Nàstic B i la Pobla de Mafumet durant la campanya 2010-11. Va arribar a jugar 10 minuts amb el primer equip, que llavors dirigia César Ferrando, en un partit davant el Rayo Vallecano. L’entitat grana el va deixar escapar al final del curs i el Mallorca va incorporar-lo al seu planter. El següent pas va ser l’Almería, on finalment va triomfar abans de vestir els colors del Sevilla i el FC Barcelona.

Walter Fernández (28 anys, Caldas de Montbui): Dels pocs jugadors d’aquesta llista que va tenir una oportunitat en el primer equip. Tot i que el club el va incorporar per jugar amb el filial a Tercera Divisió el curs 2009-10, les bones actuacions en la pretemporada van convèncer César Ferrando per ascendir-lo amb els més grans. Extrem esquerre ràpid, tècnic i desequilibrant, sempre se li va jutjar per la manca de gol. En la següent temporada només va jugar deu partits, però això no va ser impediment perquè el Videoton es fixés en ell. En l’equip hongarès va jugar la prèvia de la Champions i l’Europa League, competició en la qual va disputar la fase de grups. Lokeren, Petrolul Ploiesti, Skoda Xanthi, Panthrakikos, Hospitalet i Extremadura van ser els següents equips abans d’arribar al Sant Julià de la lliga andorrana, on juga actualment.

Fran Carbià (26 anys, Tarragona): Un dels casos que fa més mal pel fet de deixar el club per provar sort amb l’etern rival, el Reus Deportiu. Abans de fitxar per l’equip del Baix Camp, Carbià va ser un jugador molt destacat al planter. Kiko Ramírez el va firmar per jugar amb el Cadet i després ascendir-lo al Juvenil A, amb el qual va ascendir a la Divisió d’Honor, i a la Pobla de Mafumet. Amb el conjunt pobletà va marcar 13 gols, xifres que van cridar l’atenció dels responsables del primer equip per donar-li minuts en un partit de Copa Catalunya contra el Barça. Evidentment, això no va ser suficient per retenir-lo i frenar el seu fixatge pel Reus.

Juan Osado (28 anys, Tarragona): Pocs recordaran aquest davanter natural de Tarragona i que es va formar a la pedrera grana. El 2007 va firmar pel planter del Barça, però al final de temporada va tornar a casa per jugar amb la Pobla de Mafumet. En el primer equip només va jugar un partit, el de la victòria davant el Sevilla Atlético per 3 a 1. Davant la falta d’oportunitats va marxar a la UD Logroñés per iniciar una trajectòria per la categoria de bronze, que més tard el va portar a l’Hospitalet, el Lleida i el Sabadell.

Banqueta

Sergio López (28 anys, Reus): Porter que va sortir de la pedrera i que va jugar en el Juvenil A i la Pobla de Mafumet. Va estar al primer equip entre el 2011 i el 2013, tot i que sempre a l’ombra de Rubén Pérez i sense gaires oportunitats. No és un porter excessivament alt, però ho compensa amb els seus bons reflexos. El futbol el va portar a Olot, Badalona i en darrera instància a l’Ascó, on milita actualment des del 2015 i és el porter titular de Santi Castillejo.

Sergi Juste (26 anys, Calafell): Va ser el primer de la gran fornada de laterals drets que ha sortit posteriorment a la Budallera. També va ser dels pocs que va tenir l’oportunitat de consolidar-se en el primer equip i en l’onze titular la temporada del descens jugant 24 partits. Les seves destacades actuacions el van portar al filial del FC Barcelona, on les lesions el van maltractar i van frenar la seva progressió. Després de passar per l’Hospitalet, amb el qual va descendir a Tercera, actualment juga a la Superliga de la Índia.

Alberto Benito (26 anys, Altafulla): El segon de la fornada de laterals drets descrita anteriorment. Tot i que és de la promoció de Chechi, va pujar al primer equip la temporada següent, la primera a la categoria de bronze, per disputar 29 partits. Un cop va acabar el curs, el jugador de l’Altafulla va decidir marxar a l’Sporting de Gijón perquè entenia que el seu contracte havia finalitzat. El Nàstic, però, defensava que havia firmat la renovació alguns mesos abans i per tant, encara formava part del club. Tres anys després, el jutge va donar la raó a l’entitat i Benito va haver de pagar 53.800 al club. Després de passar pel Reus, amb el qual va assolir l’ascens a Segona, ara està triomfant al Real Zaragoza.

Alfons Serra (27 anys, Tarragona): Dels pocs migcampistes destacables que ha donat la pedrera grana, un migcampista ofensiu amb visió de joc i capacitat per donar l’última passada. Va jugar sis temporades amb la Pobla de Mafumet, on es va convertir en un puntal per tots els entrenadors que el van tenir a les seves ordres, però mai amb el primer equip. En el present curs ha jugat a Tercera Divisió amb el Ceuta i l’Arandina.

Josep Calavera (18 anys, Cabra del Camp): És aviat per decidir si el germà de Jordi Calavera hagués estat un bon element pel primer equip. No obstant això, tenim dos motius que ens inclinen cap al sí. El més evident és el seu fitxatge pel FC Barcelona per jugar en una posició tan important com és la de pivot. El segon respon a les formidables actuacions que va fer amb el Juvenil A. Marca el tempo dels partits i no es complica a l’hora de passar la pilota als companys, la qual cosa li permet contribuir notablement en la circulació d’aquesta.

Víctor Oribe (28 anys, Tarragona): Extrem dret, és el referent i capità del FC Vilafranca de Tercera Divisió. A ulls de qui escriu, una categoria que li queda petita després de les exhibicions que realitza una temporada rere l’altre. És un dels pilars en el projecte d’Iván Moreno i un dels elements que expliquen el bon futbol que pràctica l’equip de la capital de l’Alt Penedès. És ràpid i desequilibrant en l’u contra u, o inclús davant dos rivals, i també pot jugar a cama canviada per traçar diagonals cap a l’interior.