Ai caram!! Al final sí que haurem de registrar “l’efecte Nàstic”, allò de firmar un entrenador a falta de tres jornades i apa! Salvació assegurada.
Estem a un pas de confirmar-ho, però no fem volar coloms, que torres més altes han caigut.
Serà un cap de setmana de transistors i calculadores (un amic ja m’ha dit que fins i tot portarà una xuleta amb les possibilitats per tenir-ho més clar, no fos cas).
La claredat màxima és guanyar i punt; la resta d’equips que espavilin.
Del partit davant el Huesca, què dir. Sincerament jo també era dels que els tenien per corbata a la mitja part, fèiem un tuf a Segona B que feia por, però novament Gordillo la va encertar en els canvis, i si parlàvem de “l’efecte Nàstic” què dir d’Uche. Sento veus que cal renovar-lo ja, això sí, sols pels tres darrers partits de la propera temporada. Si és que som uns catxondos.
Uche està essent el revulsiu que ja ens va demostrar en els tres darrers partits de la temporada passada. En aquests tipus de partit el nigerià està en la seva salsa i està aportant moltíssim cada vegada que surt.
A la passada columna parlàvem de la foto dels jugadors al vestuari en acabar el partit, on Maikel Mesa feia esment a Viqueira amb una samarreta, ves per on, en aquesta ni surt tot i estar convocat. Potser és el que tira la foto, no vull ser dolentot ni mal pensat.
Ara, el tema d’actualitat és el de les apostes. Quin xou amb «El Confidencial». Abans eren els maletins (que si l’àrbitre estava comprat, etc). Són tot un clàssic de cada final de temporada, així que no em preocupa gens ni mica.
Parlant del partit davant el Rayo, segurament Gordillo seguirà apostant pel mateix equip tipus amb alguna possible variació. Poca cosa tocarà vist el resultat.
Recalcar el bon moment de Matilla, que està aportant la seva veterania i tècnica en aquests darrers partits. Ara necessitem a tothom endollat. César Arzo, per exemple, des de la banqueta no va parar ni un moment de recolzar a l’equip; «chapeau» pel de Vila-real.
Dels jugadors del Rayo a controlar, al lloro amb el de Sant Sadurní d’Anoia, Álex Moreno, i jugadors amb molts quillats a les botes com Trejo, Chori Domínguez, Raúl de Tomás, Embarba, Javi Guerra…canyella fina. Esperem que no sigui un «déjà vu» com l’any passat i no patim tant, sinó l’any vinent, amb el carnet de soci, que hi entri una assegurança del metge. Un any més així no sé pas si ho aguantaré.
Per cert, no volia acabar la columna sense fer esment al Llagostera. Al final s’ha fet justícia i au! A tercera, amb tot el carinyo, eh? Ja m’enteneu.
Vinga família, a per la tercera i definitiva victòria. Ens veiem el proper dimarts. Una abraçada a tots i a totes.
Moltíssimes gràcies per seguir la columna, cada dia sou més i us estic molt agraït.
Fins al final!! Força Nàstic!!!
Jaume, nastiquer de comarques.
