Enric Pujol: “El Nàstic es troba com el futbol, en un moment d’impàs”

Enric Pujol Cayuelas (Tarragona, 1954) és un periodista esportiu amb una carrera molt lligada al club grana. A més, és l’autor de diversos llibres que parlen de la història grana, com “Gimnàstic, 125 anys fent història”, “Nàstic de la A a la Z” o “Nàstic, ara sí”.

Abans de començar l’entrevista, Enric, fes-nos cinc cèntims de la teva trajectòria periodística a Can Nàstic i en el món de la comunicació.

Amb 16 anys entro a Ràdio Tarragona, que després seria Radiocadena i Radio Nacional de España. Allà hi feia programes esportius i no esportius, fins que finalment em vaig decantar per l’esport.

A banda de Ràdio Tarragona també he estat a Televisió Espanyola durant gairebé vuit anys com a corresponsal d’esports i coordinador dels temes de Tarragona. Després he estat també a Don Balón, al Mundo Deportivo i al Diari de Tarragona en fins a set etapes diferents. Actualment col·laboro a Tarragona Ràdio.

En tots aquests anys les has viscut de tots colors amb el Nàstic. Quin és el millor moment que has viscut com a periodista?

Vaig tenir la sort de poder retransmetre per Ràdio 4 l’ascens a Primera contra el Xerez. He vist al Nàstic pujant a Segona i em faltava veure’l pujar a Primera.

De petit, però, també vaig disfrutar molt (tinc 63 anys però memòria futbolística des dels 7, la qual cosa és un problema [riu]). Recordo la temporada 1965/66; el Nàstic va quedar campió a Tercera i va jugar la promoció d’ascens contra el Castelló. Aquell equip és el que millor futbol ha fet que jo recordi. Jugaven a Tercera i tots els jugadors havien passat per equips de Primera i Segona. En aquella temporada hi havia 7.000 persones a l’Avinguda Catalunya en cada partit.

I el pitjor moment que t’ha tocat viure?

A l’any 1986, quan s’havia de celebrar el centenari del club. Jo presidia la comissió del centenari. El Nàstic va estar apunt de retirar-se de la Segona B, ja que no hi havia diners per viatjar. Es va trucar a la Federació per dir que l’equip renunciava a la plaça quan, Josep Maria Recasens, alcalde de Tarragona, va pagar els desplaçaments de l’equip. Posteriorment aquests es van poder costejar a través dels actes del centenari.
Aquell moment el vaig viure de molt aprop, amb els actes a tocar.

Com es passa de tenir 7.000 persones de mitjana a l’Avinguda Catalunya durant els anys seixanta als 5.000 i escaig que som actualment al Nou Estadi?

Quan el Nàstic va estar a Primera (del 47′ al 50′) la mitjana d’espectadors era de 8 o 9.000 persones. Tarragona llavors tenia uns 50.000 habitants i al camp venia molta gent de la comarca.

La gent abans disfrutava molt més, hi havia millor atmòsfera a l’Avinguda Catalunya en comparació amb el Nou Estadi. Eren altres temps, hi havia molta més proximitat entre jugador i afició i anar al futbol era pràcticament com un ritual.

Quin és el gol que més has cantat?

El de Rafa Martínez contra el Zafra, al juny del 1979. Era l’època de jugadors com Vicenç Amigó, Cunillera, Martínez…l’equip es jugava l’ascens a Segona en l’últim partit contra un equip que no es jugava res però que tenia una prima de 5 milions de pessetes per part del Ceuta. Va ser un partit molt díficil i complicat, amb molta calor.

Al minut 42 de la primera part Filgueira va fer una passada en diagonal cap a Rafa Martínez, que se’n va del seu marcador i es dirigeix al lateral de l’àrea. Allà, en comptes de centrar, va rematar un xut amb efecte. El porter, que s’esperava un xut al primer pal, va reaccionar tard i la pilota va entrar. 1-0 i cap a casa amb l’ascens a Segona Divisió.

I quina ha estat la derrota més dolorosa?

Més que dolorosa, potser la més injusta va ser la del Llagostera al play-off d’ascens. Jo no hi vaig anar, ja m’ho veia a venir. De fet, vaig avisar al president per dir-li que es van canviar els àrbitres del partit a última hora. Allò va ser una emboscada i ens van enganyar.

Fem un repàs a la actual situació del club. En aquests moments, com veus el Nàstic? Creus que en l’estat actual, amb un deute gairebé sanejat, s’ha d’exigir al club fer un pas més a nivell esportiu i competitiu?

Una cosa està clara. Fa uns anys el Nàstic tenia 7,2MEUR de dèficit i enguany aquest deute pràcticament ha desaparegut. Que s’haurien de gastar més diners i invertir? Sí. Però sabem que els clubs a la Lliga de Futbol Professional poden gastar en funció del que els hi autoritza la mateixa lliga a nivell salarial.

Enguany fem un salt qualitatiu en aquest aspecte i el Nàstic tindrà més poder adquisitiu. Amb el deute zero pot arriscar una mica més i crec que ho hauria de fer.

Deixem enrere una temporada molt negativa (una altra) i afrontem una campanya que de ben segur serà complicadíssima. Et preocupa la sensació de poca planificació esportiva actual?

Ara mateix no ho puc dir perquè no sé com anirà.

Com veus la incorporació d’Arnal Llibert?

El conec personalment perquè me’l va presentar el Rafa Anguita. La tasca de director esportiu és una tasca molt tècnica que només requereix d’un ordinador i una sèrie de dades. Sovint llegeixes certes coses a les xarxes socials…són una bomba de rellotgeria!

Tornant a la pregunta, és una aposta per una persona jove, experimentada. Arnal Llibert s’ha mogut molt. Cal deixar-lo treballar. El més difícil serà donar baixes.

Va fer bé el Nàstic acomiadant Emilio Viqueira?

Amb l’Emilio hi he tingut molt bona relació. Ell creu que marxant rebaixaria tensió a l’equip. El Nàstic sabia que perjudicava a una persona, però ell ho va entendre i va obrar correctament mirant sempre pel bé del club. Emilio ha fet una gran tasca al Nàstic.

I mentrestant, què en fem de la pedrera?

La pedrera no és un problema del Nàstic, és un problema en general. Si tens un bon jugador te’l prenen. Abans te’l prenien els equips espanyols, ara els de la Premier League o equips amb un alt poder econòmic.

Cal mantenir la pedrera, però sent conscient que si tens un jugador bo infantil el més probable és que te l’acabin prenent.

A part, hi ha una contradicció. Si vols un equip competitiu no pots jugar amb jugadors de la pedrera que s’han de fer. Un error seu pot costar un partit. S’han d’anar integrant a poc a poc i això costa. A més, La Pobla juga a Tercera i hi ha un salt de dues categories amb el primer equip, que és abismal.

Quin és, en la teva opinió, el millor jugador de la història del Nàstic?

Valero Serer amb diferència. Coneixeu Aritz Aduriz? Serer era un jugador similar, amb vuit quilos menys i un tipus de joc que avui en dia el faria passar-se més partits expulsat que al terreny de joc.

Xutava amb les dues cames, es posava l’equip a l’esquena i jugava sempre igual, tant a casa com a fora. Va acceptar venir al Nàstic quan el seu equip de procedència, el Zaragoza, estava a Primera i el Nàstic a Tercera.

S’ha perdut aquest punt d’actitud a l’hora de vestir la samarreta grana?

El Nàstic ha tingut jugadors d’actituds com Etxebarría, Serer, Prieto, Guerra, Amigó…s’ha perdut una mica.

En les darreres temporades hem tingut equips molt ‘lights‘, amb excepcions com Fali. Falta sang. En aquella època tenien actitud i vergonya futbolística. Si es perdia un partit els jugadors no anaven a Salou, es quedaven a casa emprenyats i fotuts.

Comentant la situació econòmica del club hem dit que s’ha passat d’un deute enorme a la pràctica desaparició d’aquest. A banda de Promoesport, qui ha posat i segueix posant diners és l’Ajuntament de Tarragona. Un club privat ha de rebre subvencions públiques?

Crec que les administracions públiques no han de subvencionar als clubs professionals. En el cas del Nàstic l’Ajuntament n’és accionista. L’aportació seva és la cessió del camp -pràcticament a cost zero- i una ajuda econòmica pel futbol base.

Els ajuntaments tenen altres històries a fer, com millorar les instal·lacions esportives municipals o fer que el futbol base dels barris funcioni.

Em doldria molt que una part de la fitxa de Delgado o Dongou la pagués el ciutadà.

Sovint es té la percepció que el Nàstic és un club amb unes fronteres massa petites. S’ha d’obrir la ‘nasticmania’ a la resta de la província i de Catalunya?

Crec que ha de ser al revés, la província s’hauria d’apropar al Nàstic. Això aquí ha costat històricament.

La gent a Pamplona i als pobles de Navarra, on hi tinc família, és de l’Osasuna. Si vas a l’Ametlla de Mar la gent és del Barça i després del Nàstic. Caldria arreglar-ho des del club. Quan es va estar a Primera era el moment, però va durar poc temps.

Els mitjans de comunicació a Tarragona han estat històricament massa benèvols amb el club?

És una pregunta difícil de contestar, ja que jo en sóc part interessada [riu]. El periodista avui potser està més acomodat. A la meva època, on vaig coincidir amb Pere Escobar o Frederic Porta, érem més crítics i durs. Avui dia, pel que et paguen, no pots jugar-te la feina.

En general és l'”establishment” que no fot canya. I si no fots canya la gent et deixa de llegir. Si els jugadors d’avui dia llegissin el que escrivia abans em posarien demandes [riu].

Abans els futbolistes s’ho empassaven tot. El futbol ha evolucionat, ara tot ha de ser políticament correcte.

4 temporades a Primera, 22 a Segona, 25 a 2ªB i 25 a Tercera. El Nàstic ha aconseguit fer de la Segona Divisió la seva categoria natural?

Exceptuant l’Espanyol i el Barça, el Nàstic és l’únic equip català que no ha deixat mai de militar en categoria nacional. La divisió en la que més ha estat el Nàstic és la Segona B.

Avui dia, per perfil, la Segona A crec que és la lliga que li encaixa més al Nàstic.

Enric Pujol és, com a mínim, un malalt del Nàstic. Amb un bon grapat de llibres publicats sobre la història del club no hi ha ningú millor per parlar sobre l’equip. En quin moment històric es troba el club actualment?

El Nàstic es troba com el futbol, en un moment d’impàs. De veure què passarà i cap a on anirà el futbol.

Cal no oblidar que el Nàstic en les darreres tres temporades ha perdut 8.000 espectadors cada any. Tanta televisió, tants horaris intempestius per a molta gent…et compensa o no ser soci?

No és culpa del club, però la disbauxa horària (cosa que a la Premier League no passa) ha afectat molt i has de donar facilitats a l’espectador.

Jo em vaig acostumar a anar al futbol perquè el Nàstic jugava cada diumenge a les 17h de la tarda, a l’hivern a les 16:30h. El diumenge que no jugava el Nàstic ho feia el filial, que portava 1.000 persones al camp.

En aquella època el futbol era proporcionalment igual de car que ara. El més preocupant és que tu ara pots veure el futbol a la televisió i això frena a molta gent a anar al camp. El futbol és car i sovint incòmode. Si a més el que vas a veure no t’agrada…