El Gimnàstic de Tarragona ha afrontat el seu quart estiu des que va retornar al futbol professional estatal. L’entitat tarragonina ha tornat a fer malabarismes per confeccionar la plantilla que disputarà el curs. Un any on l’incertesa torna a sobrevolar el Nou Estadi. Homes com Sergio Tejera, Xavi Molina, Jean Luc o Juan Muñiz han abandonat el vaixell grana, confirmant un cop més que el club presidit per Josep Maria Andreu és un simple aparador a la recerca d’un contracte més suculent. El nou director esportiu, Arnal Llibert ha tingut un estiu digne de menció. Manu del Moral, Sebas Coris i David Rocha són, sense cap gènere de dubte els noms a priori més destacats de l’encara viu mercat d’estiu.
Tot un canvi de rumb pel centenari club tarragoní. La fi de l’etapa Promosport ha permés que aterressin a la Budallera jugadors amb fam i ganes de reivindicar-se al futbol professional. Si sóc sincer, l’equip té molt bona pinta, m’atreviria a dir que em recorda, i molt, a l’estiu de 2015. Aquell any el Nàstic va confeccionar una plantilla repleta de jugadors amb trajectòria a Segona B. Les estadístiques i les cases apostes preveien una temporada difícil a la Costa Daurada. Res més lluny de la realitat. Aquella temporada l’equip dirigit per Vicente Moreno va ratllar la perfecció, amb un quasi ascens que gairebé es materialitzà. L’esquadra grana combinava experiència amb joventut i ganes de demostrar. Les apostes per talent per pulir com José Naranjo o Giorgi Aburjania, i el gra de veterania aportat per Achille Emaná va permetre que l’afició del Nou Estadi gaudís d’una temporada per emmarcar.
Enguany respiro el mateix ambient al vestidor. Luis Suárez i Nacho Abeledo són (o haurien de ser) els abanderats d’una generació que hauria de tornar a fer vibrar la capital del tarragonés. Els pobres resultats aconseguits les darreres temporades fan que a hores d’ara l’entorn grana es mantingui en un estat d’esceptimisme general. Jo, sense dubtar, m’he pujat a un carro que esperem que aquesta vegada no descarrili abans d’hora.
