Paupèrrima imatge mostrada pel Gimnàstic de Tarragona durant l’encontre davant el Real Zaragoza. Els granes, tret dels primers minuts, foren incapaços de neguitejar la porteria defensada per Cristian. Els tarragonins s’estan mostrant fins a la data d’avui com l’equip més feble de la categoria. Error rere error, els homes dirigits per Enrique Martín s’estan enfonsant un any més a la part baixa de la taula. Aprendre de les ensopegades és crucial si es vol subsistir a la categoria de plata del futbol estatal. Els desencerts exhibits davant els aragonesos no són casos aïllats, i mostren novament les carències individuals i grupals de la primera plantilla.
Per una part trobem l’ineficàcia de l’eix de la defensa grana. Albentosa i Mejías es mostren més que vàlids per a la categoria, tot i que en la defensa de 3 alineada per Martín, el tercer en discòrdia sempre perjudica els seus companys. Aquesta vegada va ser Mohammed Djetei qui posà la nota negativa en aquest aspecte. L’ímpetu o la falta de paciència del camerunès provoca que els seus companys hagin d’anar a una ajuda del tot innecessària si el jove africà no perdés amb tanta freqüència la seva marca.
Els laterals o carrils grana no es salven de la crítica. Sebas Coris no profunditza en atac ni pressiona la primera línia rival. La sortida de pilota aragonesa es veié afavorida per la poca agressivitat del carriler grana.
Javi Jiménez és amb total certesa la pitjor peça en aquest darrer partit. El 3 del Nàstic tingué un partit horrorós, on un error garrafal seu posà el definitiu 1 a 3 al marcador.
L’andalús no llegeix ni mesura amb correcció les instàncies del joc. Quan l’equip necessita pausa ell s’escarrassa en aportar una velocitat inadequada per les exigències momentànies del partit. Aquest factor sumat amb la poca qualitat que mostra amb la pilota als peus fa que el retorn d’Abraham Minero sigui més que necessari.
Per altra banda, la medul·lar grana és certament una de les pitjors del campionat. El 3-5-2 emprat pel Nàstic desvirtua les qualitats de Fali. Javi Márquez i David Rocha es buiden físicament corrent darrere la pilota. L’equip doncs es parteix i, només una pilota pentinada per la davantera grana, una segona jugada o una acció a pilota aturada són a hores d’ara les úniques possibilitats de superar el porter rival.
