Derrota. Una altra. I ja van masses. El Gimnàstic de Tarragona ensopegà novament en el seu desplaçament a la Rosaleda. Trist, sense idees, tou en defensa i estèril en atac. Els granes van caure derrotats a terres andaluses en un encontre on els homes dirigits per Enrique Martín no van inquietar ni tan sols mínimament la porteria malaguenya.
Aquesta imatge començar a ser la tònica habitual de la temporada grana. Durant la roda de premsa prèvia l’entrenador navarrès sorprengué a tothom amb un discurs positiu. Una xerrada on el tècnic demanava que el deixessin treballar. Optimisme? Prepotència? Cadascú que s’agafi on vulgui.
Jo compro el llibre d’Enrique Martín, perquè si hi ha algun entrenador que ens ajudi a sortir del pou aquest és ell. La seva experiència en situacions límit i el seu currículum l’avalen. El que no compro és el llibre d’Arnal Llibert.
El nou secretari tècnic ha confeccionat una plantilla gris, sense alternatives que puguin ajudar a l’entrenador del club ha plantejar quelcom diferent durant els partits. La línia defensiva fa aigües, el mig del camp es fa un fart de córrer inútilment sobre el terrent de joc. La davantera és potser l’únic salvable de la plantilla. Si tenen oportunitat estic convençut que les aprofitaran. Xisco Campos, Ferran Giner, Mossa, Gerard Valentín, Marcos de la Espada, a algú li sonen? Algú creu que hem tingut millor plantilla que aquella. Reformulo la pregunta: algú creu que hem tingut millor grup humà que aquell? Ho sé, sóc pesat i repetitiu. Però més repetitiva és la ratxa del Nàstic actual.
Estic segur que durant el mercat d’hivern l’equip es reforçarà bé. Si el club vol la salvació Andreu haurà de treure la cartera. Un any més. I ja n’hi van masses.
