No acompanyen els resultats, no acompanya el joc, les sensacions són dolentes i les xifres no motiven gaire al positivisme. I és que, si prenem com a referència la jornada 14, el Gimnàstic és el pitjor equip de Segona Divisió des de la temporada 2013/2014, en la qual el Real Madrid Castilla era cuer amb 7 punts.
Ni tant sols el Sevilla Atlético (2017/18, 10 punts), ni el mateix Nàstic de Merino (2016/17, 13 punts), ni l’Almería (2015/16, 12 punts), ni l’Albacete (2014/2015, 11 punts) tenien els irrisoris 9 punts que marca la paupèrrima situació classificatòria del Nàstic. Cuers en solitari, a 4 punts de la salvació.
Si això li sumem que el Nàstic és també l’equip menys golejador de la categoria, el destí de l’equip sembla dat i beneït a manca d’un miracle de “La bruja de Campanas” o d’una gestió estel·lar al mercat d’hivern.
Això sí, hi ha fil d’esperança: els precedents. Si bé sembla que totes les lectures possibles són negatives, hi ha una dada en la qual hom es pot aferrar com un clau roent. I no és precisament que “el Nàstic n’ha sortit de molt pitjors”. Just la temporada en la qual el Gimnàstic baixa a Segona Divisió B com a cuer destacat amb només 31 punts, hi ha un equip que tenia 8 punts i era el cuer de la categoria: el Huesca.
Jornada 14. Els aragonesos només havien guanyat un sol partit, i eren un dels conjunts més golejats de la categoria. Havien encaixat un gol més que el Nàstic enguany: 26. En les següents jornades després de tocar fons va guanyar 3 partits de 5 possibles, i no en va perdre cap.
Després de sortir del descens, i amb una segona volta espectacular, el Huesca es va salvar amb dues jornades de marge, sumant 51 punts, en una Segona Divisió en la qual l’equip que va quedar 19è, el Sabadell, també va mantenir-se pel descens del Villareal B ‘gràcies’ a la pèrdua de la categoria del primer equip.
