Una jornada més seguim essent el fanalet ‘grana’ de la categoria; crec que ja el podem batejar així per antiguitat.
Novament vam viure un partit a Málaga al més pur estil Nàstic d’aquesta temporada, començant per les espinilleres de Cardoso; era per baixar a la banqueta i fotre-li un parell de calbots ben donats, seguint per la pífia de Josua en el primer gol i acabant la tanda de regals amb el darrer gol malagueny, fet per l’ex del Nàstic Adrián González.
Podríem entrar en el tema de pressupostos, nombre de socis, història, classificació…tot el que vulgueu, però seguim cardant pena de la bona. Més val que sortim al camp vestits de Pare Noel i seguir regalant els tres punts als equips rivals.
Hem arribat a un extrem que fins i tot em fa patir que el cor d’Enrique Martín no ens doni un ensurt, Déu no ho vulgui.
Albentosa, en acabar el partit, no sabia ja ni què dir davant els micròfons. És que ja són moltes jornades les que portem d’aquest pal.
Ara, entre setmana, tenim la “Xampinyó Cat” davant el Vilafranca. Un any ja ens van enviar “a la rue” i un altre vam passar pels penals amb més pena que glòria, i, que sabent el que ens esperava a la següent eliminatòria a Cornellà (el partit més vergonyós que he viscut amb el Nàstic dels darrers anys) més valia que també ens haguessin eliminat.
Dissabte toca anar a fons. Serà un partit molt complicat: el colombià Narváez (cedit pel Betis), l’ex de l’Alcorcón Álvaro Giménez i tot un golejador clàssic de la categoria com l’hispà-argentí Caballero, sense deixar de banda un jugador nou a la categoria com Corpas que està fent una gran temporada, són de cara endavant els seus principals perills. Veurem quina defensa treu el míster…Mamma por!!! Però es que no té res més.
No sé pas com respondrà l’afició a la crida per part del club d’intentar que el Nou Estadi sigui una olla a pressió. Tant de bo fos així però pinten bastos, la gent està fins els dallonses.
Dins la gravetat de la situació seguim igual que a la jornada anterior, a quatre punts de la salvació: qui no es consola és perquè no vol.
Ja ha arribat el primer reforç: Imanol García. Veurem què ens pot aportar. Tot i això, encara ens quedaran almenys 5 o 6 més jugadors per arribar. Tocarà rascar-se la butxaca al Consell.
Tema Pobla: content pel debut del calafellenc Viti. Brugui sumant minuts una jornada més, i Salva Ferrer i De Nova esperant seguir tenint les seves oportunitats.
Els Genuine, que he llegit que perillen si el Nàstic baixés de categoria (tot-hi que potser per ser fundador d’aquesta lliga tindria “patente de corso” i hi podria seguir), han estat aquest cap de setmana novament protagonistes, i és que com vaig poder llegir en un tuit: “Els Genuine són el primer equip del Nàstic”. Olé cracks!!! Sou tot un exemple a seguir, què grans!
Vinga família ens veiem el proper dimarts. Fins al final! Força Nàstic!
Una abraçada a tots i a totes.
Jaume, nastiquer de comarques.
