Nova jornada dissabte passat i la història de sempre. Nova derrota, la tercera consecutiva amb Enrique Martín a la banqueta. Em feia gràcia com abans del partit llegies missatges d’esperança a Twitter. Gràcia en el sentit de pensar que com podia ser que encara hi hagués gent il·lusionada amb l’equip abans del partit a Málaga. Gràcia en el sentit de no saber com ho feien, de sentir enveja d’aquells seguidors que creien que hi havia una mínima possibilitat de que el Nàstic guanyés.
Com era d’esperar vam perdre. I la veritat és que en alguns moments del partit semblava que la cosa es podia posar bastant de cara o que podíem aconseguir l’empat quan ja anàvem perdent 1-0. Al final no va ser així i un cop més les errades de jugador poc professional ens van condemnar.
El pitjor de tot és que semblava que les coses amb Martín anirien a millor, però estan anant a pitjor. Tots veiem les rodes de premsa del míster i és cert que motiven i il·lusionen, però de res serveixen si allò que diu no es veu reflectit en el terreny de joc. Podem seguir confiant en el mercat d’hivern, però hem de ser conscients que és molt complicat trobar reforços de nivell a mitja temporada. El que trobes en aquesta època són jugadors que no tenen gaire pes en l’equip que juguen, el que dóna a entendre que difícilment siguin capaços de salvar-te la temporada.
De moment ja ha arribat Imanol, conegut per Enrique Martín de la seva etapa a l’Osasuna. La part positiva de tot plegat és que si Martín vol plasmar al camp el seu futbol s’haurà de fer un equip a la seva mida. El primer reforç ve per aquest camí. Veurem com avança el ‘mercato‘ grana i si realment hi ha esperances de que es pugui girar la truita, que d’una cara ja està prou cremada.
