El Nàstic continua sense guanyar. A cinc punts de la salvació la situació comença a ser crítica. L’equip però va donar senyals que fan pensar que la salvació és possible. La bona imatge oferta sobretot a la primera part permet que tots somiem en veure un Nàstic millor. En roda de premsa Enrique Martín destacava la milloria de la plantilla. És cert que recuperar efectius ajuda a que el navarrès pugui treballar amb garanties.
Si crec en algú és en el nostre tècnic. A vegades sembla que pequi d’optimisme o que fins i tot es marqui uns farols difícils de comprar, però aquest home sap a què es juga. La seva experiència a la categoria l’avala. Si alguna cosa necessita el club és algú al capdavant que tingui una idea fixa. La pèrdua de rumb després de la marxa de Vicente Moreno provoca que a hores d’ara el timó de l’equip recaigui en un home amb escasses setmanes a la ciutat.
El futur és incert. No negaré que tot i les paraules de Martín l’equip i la situació no tenen bona pinta. Malgrat la milloria mostrada davant l’Almeria, els errors individuals tornaren a condicionar en gran mesura el resultat final.
Potser és falta de concentració. O potser és que aquests futbolistes no saben afrontar situacions adverses. És possible que la cadena d’errors sigui provocada per la por al fracàs. Potser necessiten ajuda, i estic convençut que Martín els hi proporcionarà.
L’afició aquesta vegada si que va remar. La preferent lluïa com mai aquesta temporada i a l’ambient es palpava quelcom que feia anys que no es sentia. És imprescindible que la ciutat s’enganxi al seu equip, i cal que l’equip s’identifiqui amb la seva ciutat. El matrimoni entre ambdós, tot i haver patit severes esquerdes és del tot necessari per a les dues parts. Portar Tarragona lluny de les nostres muralles és un luxe que ara per ara la ciutat no es pot permetre perdre.
