El partit del Nàstic a Sòria és un fidel reflex del que fins ara està sent la temporada grana. Cap xut a porta durant els noranta minuts de partit fa que el conjunt d’Enrique Martín s’ensorri encara més a la taula classificatòria. Amb una possessió del 40%, tònica habitual dels conjunts d’Enrique Martín, el Nàstic fou incapaç d’incomodar mínimament el conjunt sorià tret d’una pilota al travesser de Manu Barreiro.
Confeso que veig tots els partits del Nàstic dues vegades, ja que els gravo per després poder analitzar-los i saber què és el que falla a la Budallera. Aquesta setmana és la primera que no ho faig. El motiu, ben obvi és que se m’acaben els arguments i els ítems a destacar. Els errors tornen a ser els mateixos i la veritat, em comencen a desesperar.
El tècnic navarrès planteja els partits sempre des de la perspectiva del 3-5-2 o 5-3-2 segons com es miri. Solidesa defensiva i esperar alguna jugada aïllada o amb espai són els principals arguments dels seus equips. No em sembla ni de bon tros una mala opció tenint en compte que el Nàstic no disposa de cap futbolista amb capacitat d’aglutinar la pilota, més enllà dels mermats físicament Javi Márquez i Ramiro Guerra.
Ara bé, aquest dibuix s’ensorra si els mateixos errors individuals surten a la llum partit rere partit. Mohammed Djetei s’accelera innecessàriament, perd la marca i provoca que els seus companys s’hagin de multiplicar per arreglar els seus errors.
És per aquest motiu que el Nàstic ha de sortir desesperadament al mercat d’hivern per intentar salvar la categoria. En aquest aspecte considero que dues haurien de ser primordials: centre de la defensa i migcampistes.
El primer és obvi tenint en compte de la nòmina de jugadors dels quals disposem: Liassine Cadamuro i Mohammed Djetei encapçalen aquesta il·lustre llista. El tema del mig del camp és més complicat i per tant, més car d’aconseguir.
Si abandonem definitivament voler disputar mínimament la possessió de l’esfèric, la secretaria tècnica hauria de posar les seves mires en jugadors amb bona arribada a l’àrea. Una pressió alta ajudaria a que l’equip treballés amb més confiança i tranquilitat. El perfil de Maikel Mesa hauria de ser sobre la taula. Amb un jugador com Manu Barreiro, el qual guanya pràcticament totes les pilotes aèries, un futbolista semblant al canari seria de vital importància. Arnal Llibert i Antonio Prieto tenen per tant uns mesos amb molta feina per fer.
