L’entrada de Víctor Martínez “Viti” a l’onze d’Enrique Martín ha transformat parcial l’equip. Tot i la derrota, els 8000 i pocs espectadors que s’aplegaren la tarda de dissabte al Nou Estadi van poder presenciar un canvi dels seus.
El jove pobletà va destacar en un encontre on els granes van merèixer més. Més enllà del resultat, caldria analitzar com i perquè el joc del futbolista del filial grana ha transformat momentàniament això si, l’equip.
Malauradament estem parlant de l’equip amb menys passades realitzades en el que va de campionat. Aquest fet provoca que els futbolistes del Club Gimnàstic s’hagin de passar la major part del partit corrents darrere de la pilota. Un desgast físic que dificulta que els tarragonins puguin agafar aire per encarar la transició ofensiva amb garanties. El jove Viti guarda la posició, aguanta la pilota i permet als seus companys agafar aire per iniciar una nova jugada. No rifar la pilota buscant el cap de Manu Barreiro és una arma més per un equip altament previssible.
Bé es cert que encara no té la capacitat per trencar línies constantment en conducció i ni tan sols pot assumir a hores d’ara el rol de brúixola del seu equip. Aquesta funció és (o hauria de ser) per Javi Márquez.
Els carrilers del Nàstic i sobretot Enrique Martín agraeixen la seva estada sobre la gespa. En un sistema on la màxima és la pressió sobre el rival, un jugador com Viti és or pur.
Contra el Granada vam poder presenciar un dels millors Nàstic de tota la temporada. Només l’àrbitre i la indecisió defensiva impediren un millor resultat.
