És trist que els millors jugadors de l’últim partit del Nàstic hagin estat dos nois que porten el número 31 i el 33. ‘Nens’ que com qui diu fa dos dies que juguen amb la pilota. Salva i Viti. Dos noms que en qualsevol altra equip de futbol estarien menjant graderia. Al Nàstic, on les solucions s’han de buscar sota les pedres després d’una pèssima gestió esportiva, acaben sent peces clau, com a mínim fins al mercat d’hivern, on tornarem a buscar els pedaços per arreglar allò que no hem ni començat a construir.
Viti, Salva, Brugui, Bernabé… Blindem-los. Són el futur d’aquest Nàstic, i d’un nou projecte que el dirigeixi qui el dirigeixi, tan tècnicament com institucionalment, ha de servir per tornar a renéixer. El primer que se’n deu haver assabentat és Enrique Martín, que ha sabut rebuscar on feia anys que ningú mirava, i ha tret perles. De fet, en l’última roda de premsa, va deixar anar que el club hauria de valorar el que té a la base. Molts dels ‘crios’ que tenim ara al primer equip han estat partícips d’una de les millors plantilles de La Pobla de Mafumet.
Blindem-los, i per moltes raons. Perquè són joves, perquè tenen talent, perquè tenen ambició i perquè han fet que l’afició del Nàstic tingui alguna cosa on aferrar-se mentre veu el vaixell que s’enfonsa un cop més. Baixem o aconseguim la permanència, totes les accions del Nàstic post-Promoesport han de ser intel·ligents. Moviments de futur que siguin també moviments de consolidació institucional i esportiva. No hem de permetre, ara que hem aconseguit treure l’aigua del vaixell, tornar a cometre els errors del passat. Si són bons, es queden. Si són vàlids per jugar a Segona, també ho són per Segona B. Fem que se sentin vàlids i estimats. Ja hi ha massa gent jove que ha marxat per la porta del darrere, i ara fa xil•lenes al Carlos Belmonte.
M’encantaria poder analitzar alguna cosa del partit de l’altre dia davant el Granada. Però crec que el més positiu ho he escrit en aquestes línies.
