Últimament somio molt durant les nits. Em veig a mi, un dijous a la tarda, a la taula del menjador del meu pis a Barcelona disposant-me a escriure el meu article d’opinió setmanal per a Nastic.cat. En aquest somni, estic content. Si, començo a escriure una breu peça en la que la idea principal gira al voltant d’una victòria del Nàstic. Utopia en estat pur.
Tornant a la dura realitat, vam tornar a perdre, amics, aquest cop davant el Granada. A priori, un rival difícil contra el que, en una altre situació, nos ens importaria perdre. Però la situació és la què és, i no podem perdre contra ningú. Si bé és cert que l’equip va donar una imatge millorada respecte a la de Soria, que no era difícil, em quedo amb l’actuació dels jugadors del filial Salva i Viti. Van demostrar no només que tenen nivell si no que a més estan motivats per treure aquesta situació endavant i estimen l’escut.
Em perdonareu, però em posaré en plan “cuñao”: si fos jo el president del club i pogués, faria a fora a tota la plantilla i posaria al seu lloc a tots els jugadors de la Pobla. De ben segur que lluitarien més en cada partit i aconseguiríem molts punts només per la dignitat i l’honor tant seva com la de la institució que representen amb aquella camiseta. De totes maneres no cal ser jugador del Nàstic de tota la vida per donar-ho tot al camp, només cal tindre un mínim de dignitat, fixeu-vos amb els jugadors del Reus, que amb la situació en que es troben van tindre els nassos de guanyar al camp de l’Alcorcón. Als nostres jugadors els hi hauria de caure la cara de vergonya. Alguns encara tenen el morro d’anar penjant fotos a les xarxes socials dient “lástima, se han escapado los tres puntos, la semana que viene a darlo todo y los resultados llegarán”.
Reconec que en els últims anys estic prou content per la feina feta pel president i companyia, doncs vam baixar a Segona B i vam aconseguir pujar de nou i encara vam fer play off a Primera. Però des de llavors cada any ha anat a pitjor i ja és hora de donar la cara i que els responsables d’aquesta situació actuïn com a tal i es prenguin les mesures que calgui per a que la dinàmica canviï totalment de rumb. Espavileu!
