Quan Enrique Martín aterrà a Tarragona l’esquema de tres centrals semblava haver-se instal·lat perpètuament a la ciutat, i és que el tècnic navarrès emprava aquest sistema en gairebé la totalitat dels equips als quals dirigia.
Les baixes i les incerteses en defensa i, sobretot la bona imatge mostrada al Nou Estadi davant el Granada han fet que l’entrenador del Nàstic optés pel mateix sistema en la seva visita a Extremadura. Fali, Mohammed Djetei, Salva Ferrer i Abraham Minero foren els escollits per saltar d’inici sobre la gespa del Francisco de la Hera.
Aquest dibuix tàctic sembla minimitzar els errors dels fluixos defenses granes. Mohammed Djetei sembla agafar confiança si té el lateral cobert. Sebas Coris i Manu del Moral, aquest últim actuant com a fals extrem, poden centrar-se més en tasques ofensives. Però qui aporta el salt de qualitat i permet la fluïdesa d’aquest dibuix tàctic és Salva Ferrer. El de la Pobla ha demostrat que té lloc a la primera plantilla grana.
El futbolista nascut a Martorell dota de qualitat i criteri en la sortida de pilota. Amb l’esfèrica als peus Salva és fiable gràcies a la bona conducció que atresora i és que el jove nascut l’any 1998 és un dels pocs jugadors capaços de trencar línies en conducció.
La mala dinàmica del grup ha facilitat la seva arribada a la titularitat. Enrique Martín somriu ja que amb el canterà sobre el camp, l’esquema de dos o tres centrals és possible ja que Salva Ferrer pot actuar amb solvència a l’eix de la defensa. La tutela en aquesta posició per part de Raul Albentosa és clau en el futur desenvolupament del jove esportista.
Negar espais als rivals i apropar-se a la zona medul·lar del terreny de joc són només dues de les consignes assignades per Enrique Martín al “30” del Nàstic. Una perla que el navarrès de ben segur polirà, i és que amb Salva sobre la gespa les possibilitats de veure nous dibuixos per part del tècnic navarrès creixen exponencialment. Un “desconegut” Enrique Martín que ens queda encara per descobrir.
