Si hi haguessin manuals de com ha de plantejar un partit en camp contrari a la Liga1|2|3 l’últim classificat, ja una mica despenjat de la resta d’equips, segurament explicarien alguna cosa semblant al que vam veure a Almendralejo. Partit lleig però efectiu, justament el que necessitàvem. La salvació passa de 7 a 4 punts, com ho vam fer? Ahir (i m’atreveixo a dir que en el que resta de temporada) importa poc. Partit de segona, resultat de primera.
Punts positius del matx. Sembla que l’equip comença a tenir un bloc de jugadors importants i compromesos (ara sí), on destaquen especialment els “sin papeles”. Qui ho havia de dir a principi de temporada, alguns que havien de donar la cara han preferit esborrar-se del terreny de joc, i molt em temo que del club. S’ha de reconèixer la tasca de Martín en aquest aspecte, apostant incondicionalment pels joves, cosa inèdita les últimes temporades al Nàstic, si bé és cert que també s’ha vist obligat per la necessitat, però no li ha tremolat gens el pols.
Les “errades no forçades” (com al tennis), comencen a desaparèixer. Era un dels principals problemes del Nàstic, impossible mantenir així la porteria a zero. La solidesa de tot l’equip comença a ser una realitat, des de la porteria (gran partit de Bernabé), passant per la defensa, mitja (gran feina de Márquez) i davantera. Segurament aquesta solidesa ha augmentat també pel canvi de sistema que ha plantejat Martín, passant del 5-3-2 al 4-4-2, on sembla que els jugadors es sentin més còmodes. A valorar també aquest canvi de sistema impulsat per l’entrenador, que perd així una mica la seva essència en benefici de l’equip. Costa que un entrenador renunciï als seus principis, n’hi ha que ho porten a l’extrem i no mouen una sola coma del que tenien previst en un principi.
Millora en l’estat anímic. Sense cap mena de dubte aquesta victòria contra un rival directe serà una corrent d’aire fresc a nivell mental de l’equip i afició. Deixem anar així alguns fantasmes què, segurament, faran que no es produeixi una desfeta anímica quan rebem un gol en contra, com fins ara. Pairem millor les adversitats i les veurem com una oportunitat de superació i no com una llosa a sobre nostre.
També hi ha alguns punts negatius. L’equip genera molt poc en atac, i en conseqüència, molt poques ocasions de gol. Es renuncia massa a crear i, per tant, a generar perill. No existeixen les parets, internades per banda, desdoblaments, etc… Som massa previsibles i fàcilment defensables. Crec sincerament que és un preu que es paga voluntàriament per generar solidesa defensiva que és el que fa més falta en aquests moments i, a partir d’aquí, l’equip anirà creixent en l’aspecte ofensiu amb el pas de les jornades, o això vull pensar, ja que si no es genera més en atac, no sumarem la meitat dels punts en joc i farem la salvació impossible.
Pel que fa a centrades de córner, davant l’Extremadura vam suspendre estrepitosament. Totes curtes. S’ha de canviar això d’immediat. Si generes poc en atac no pots llençar a la brossa corners en forma de llançaments de pre-benjamins o amb “gilicorners”, qualsevol pilota penjada a l’àrea és una ocasió de perill i no les hem de malbaratar, ens costa massa fer un gol com per regalar ocasions.
Així doncs, podríem dir que el Nàstic va fer un partit amb ofici, aprofitant al màxim el poc que va generar i destruint tota ocasió de gol de l’equip del rival, resultat positiu per algú que està amb l’aigua al coll. Malgrat tot, si es vol fer una segona volta de playoff (necessària per la salvació), haurà de proposar una mica més en el futur, segurament les incorporacions de Nadal buscaran fer créixer l’equip en aquest sentit.
Us ho diu un boig pel Nàstic.
