Els primers tres puntets com a visitant, però tan feia si eren a fora o a casa, el que necessitàvem era sumar i ho vam fer; tres puntets al sarronet.
Del partit, la primera part infumable. Una castanya per part dels dos equips, i una segona on per ocasions va ser superior l’Extremadura, però tampoc amb una diferència exagerada. Gràcies a les aturades de Barragán i a l’encert de Luis Suárez ens vam emportar la victòria, no hi ha cap lectura més. Ni partidàs del Nàstic ni punyetes en vinagre, que amb aquesta victòria ara sembla que haguem guanyat la Champions.
A Can Nàstic passem del blanc al negre com si res. Sí, hem guanyat, però seguim al pou. És com el dia de l’Oviedo: victòria, tots amb els ànims pels núvols i…zasca! Ens han vingut una de jornades sense rascar bola que fa por.
Agafem-nos a l’experiència, no fem volar coloms, gaudim de la victòria (faltaria més), però els peus a terra i a pensar en el proper rival, l’anomenat “Nàstic de Mallorca”, que si algú ens coneix bé aquest és Vicente Moreno amb un equip carregat d’ex nastiquers.
Partit amb molt de morbo, malgrat que coincideix amb l’horari de molts sopars d’empresa. Així que dissimulant i amb el “pinganillo” a l’orella, tot Crist a seguir l’encontre, faltaria més.
Partit molt complicat però, se’ns dubte, no impossible de guanyar. Hem de seguir sumant una jornada més, no ens queda altra.
Comença el moviment de jugadors a les oficines granes. Avui ja hem tingut el primer fitxatge d’hivern: Ousseynou Thioune, migcampista senegalès de 25 anys que fins ara militava a l’Ittihad Tanger de la Primera Divisió del Marroc. Un meló per obrir i que esperem ens surti de primera qualitat, que ara mateix no estem per invents.
Caldrà veure quines sortides tindrem. Molts els noms els tenim claríssims, oi?
També…amb els jugadors del primer equip que són del planter, que passarà? Fins ara estan demostrant, tant Viti, Salva com Brugui, que lloc a l’equip el tenen, però si arriben nous jugadors en el seu lloc, que passarà? Sant tornem-hi a La Pobla? Una incògnita més al sense viure grana. Veurem com ho gestiona la direcció esportiva “bicèfala” que tenim ara. ‘Mamma’ por!
Per cert, no volia acabar la columna sense fer esment al detall de Becerra amb Barragán en acabar el partit, ‘chapeau’! Ja sabem que els porters són d’una altre pasta i fets com aquest els fan més grans.
Apa família fins el proper dimarts, esperem que comentant un resultat positiu del nostre equip. Una abraçada a tots i a totes. Fins al final! Força Nàstic!
Jaume nastiquer de comarques.
