A ningú se li escapa que la temporada que porta fent el Nàstic des de final d’agost fins la jornada 18 és lamentable. No ens n’hem d’amagar pas. Som un dels conjunts més golejats, ens costa marcar més que seguir una dieta i portem tres victòries (tot just aquesta setmana hem aconseguit els primers tres punts fora de casa).
I malgrat tot, seguim vius. Amb 13 punts, seguim vius. Són els mateixos punts que portaven la temporada passada dos equips, com són el Lorca i el Sevilla Altético. No ho van aconseguir, i en aquesta mateixa jornada estaven a 6 punts: nosaltres a 4. No és una gran diferència, però és un clau roent on ens hem d’aferrar.
Hi ha més variables. Hi ha equips, com el Córdoba, que no podran fitxar en aquest mercat d’hivern. D’altres, com el Reus, no ho tenen molt millor ni econòmicament ni internament. Què farà l’Extremadura si finalment venen Enric Gallego? O fins i tot el Real Zaragoza, que està aprenent que el pes de la història no et salva de patir a la Segona Divisió. Hi ha esperança? Sí. Serà complicat? Més que les passades dues temporades. Però aquí seguim, amb noves incorporacions abans del mercat d’hivern, que un cop més pinta que serà “mogudet”, amb més sortides de les que voldríem tots plegats.
El primer pas (sempre seran primers passos, perquè la temporada començarà quan sortim del descens) és guanyar al Mallorca de Vicente Moreno a Son Moix. Rodri portava una gran ratxa amb l’Extremadura, i sense entrar en valoracions tècniques del partit, vam aconseguir derrotar-lo. Ara ens ve un “coco” dels importants.
Al davant del Mallorca ja no només hi ha un exentrenador grana, sinó que hi ha diversos jugadors que han passat per la parròquia grana amb granes de reivindicar-se. Especialment un tal Àlex López, que d’ençà que va marxar ha esdevingut un davanter que marca amb una certa regularitat (porta 4 gols aquesta temporada, i amb nosaltres en va marcar 5 en dues campanyes senceres). Serà difícil, però a can Nàstic hem après de casualitats i miracles en aquestes temporades, oi?
