Ja tenim les festes de Nadal a sobre, ens hem menjat 2018 gairebé sense mastegar; el temps no corre, vola. Un any en que l’aspecte esportiu semblava que no podia ser pitjor que el 2017, ha acabat sent-ho, coses de la llei de Murphy, un dogma pel Nàstic en les últimes temporades: si alguna cosa pot anar pitjor acabarà anant-hi. “¿Quién nos pone la pierna encima?” que deia aquell. Algun dia la cosa haurà de millorar, però mentrestant haurem de conviure amb la merda (perdoneu-me l’expressió, però toca parlar-ne en les següents línies).
Intentant no pensar amb el Nàstic per familiaritzar-me ja amb les festes de Nadal, aixecant així l’ànim, m’han vingut a la ment dos paral·lelismes dels grana amb elements importants d’aquestes festes: el tió i el caganer.
La temporada 2017/18 vam ser el tió de LaLiga1|2|3, anàvem cruspint-nos els punts que podíem (deixant-ne però molts al plat), rebent cops de tota mena en forma de mala classificació, però, per art de màgia, al juny vam decidir cagar un gran regal pels nastiquers, la somiada permanència. Allò que creiem que el tió no ens cagaria mai va ser una realitat. Definitivament podem afirmar que el tió és màgic.
A aquestes alçades de la temporada 2018/19 penso que ens assemblem molt més al caganer. Un caganer que intenta apartar-se de la mirada de tothom, perquè està enfonsat a la classificació i per evitar les mofes de l’afició rival. Un caganer que deixa a la intempèrie el seu cul i les seves vergonyes en forma de fitxatges bluf i d’errors imperdonables en els partits. Un caganer, que molt em temo i espero equivocar-me, no cagarà cap salvació i si una gran tifa en forma de descens.
Però no oblidem una cosa, el caganer és la figura més estimada del pessebre, aquella de la que tothom se sent més orgullós, perquè ser del Nàstic és un sentiment no lligat als resultats, és una forma de vida, és passió, és amor per uns colors, ho és tot. I si no caguem la salvació tant anhelada, adobarem almenys el terreny perquè en un futur gens llunyà arreli de nou l’èxit grana.
De moment, però, que arribin els Reis amb nous fitxatges i que transformin aquest caganer en un camell, que amb pas lent però ferm arriba al seu destí, el Portal de LaLiga1|2|3. Bon Nadal a tothom. Us ho diu un boig pel Nàstic.
