L’any nou ha portat una imatge nova. El Gimnàstic de Tarragona mutà a una versió més agraïda de veure que esperem que duri el màxim de temps possible. Esforç, solidesa defensiva i actuacions brillants. Feia temps que no veiem a un Nàstic amb les ganes amb que saltaren sobre la gespa.
El futbol no és només córrer. Els nous fitxatges aportaren el granet de qualitat i serenor que ens mancava. Pipa va exercir de punyal per banda. Thioune, la gran sorpresa per a molts la tarda de diumenge, exercí de mur i alliberà d’esforços la resta dels seus companys.
El que em pregunto és perquè el club només sap reaccionar quan es troba entre l’espasa i la paret. Serà possible fer la feina com cal durant el mercat d’estiu? És cert que és més fàcil aconseguir cessions al mes de desembre ja que els futbolistes que no gaudeixen de minuts en els seus respectius equips busquen una alternativa per provar re enlairar la seva carrera a curt termini.
Álvaro Vázquez, Manu Barreiro i Levy Madinda són alguns dels noms que capgiraren la dinàmica de l’equip quan aquest es trobava en una situació límit.
Val a dir que la permanència és a dia d’avui una utopia, i més considerant que la resta d’adversaris guanyaren el seu compromís. No obstant estic segur que Antonio Prieto serà capaç de maquillar el desastre provocat per Arnal Llibert entre d’altres.
La seva tasca unida amb un canvi d’intensitat en els duels individuals de cada partit farà que tard o d’hora els granes treguin el cap sobre la superfície del descens.
