Dia de Reis amb un bon regalet, sí senyor! Tres puntets al sarró davant un rival directe que valen el seu pes en or, però com sempre dic, anem pas a pas i no ens esverem massa, que ja tenim les anteriors victòries davant l’Oviedo i l’Extremadura i al següent partit…zas! En tots els morros. I no oblidem que el rival era el Córdoba, el pitjor equip fora de casa i en zona de descens com nosaltres.
Del partit toca ressaltar les bones sensacions que ens va deixar el joc grana, així com els nous fitxatges que debutaven.
De Pipa ja en teníem excel·lents referències, però Ousseynou Thioune era tota una incògnita i, ves per on, el senegalès ens va sorprendre a tots fent un partit excel·lent. Fins i tot en algun moment el seu joc em va recordar al de Pape Diop. Què voleu que us digui, nostàlgic que és un.
El cas de Salva Ferrer (els malalts que normalment seguiu la meva columna sabeu que sóc dels que des de el principi va confiar en ell) ja és espectacular.
D’Imanol què dir…recital del navarrès novament. Sembla que porti jugant al Nàstic tota la vida; implicació màxima la d’aquest jugador.
Djetei…ai Djetei! Hem criticat (crec que amb raó) les errades que en molts partits cometia, però diumenge semblava que ens l’havien canviat: PARTIDÀS amb majúscules del camerunès. Ara cal que segueixi així i no sigui flor d’estiu.
Un altre que també es va lluir va ser Bernabé Barragán, amb dues aturades brutals que, de no fer-les, possiblement el resultat hagués estat un altre.
Fali: tela amb el valencià. Quan va començar a fer aquells saltirons abans de llançar la falta ja veia la pilota dalt «la penya Garrofer» o fent un touchdown al més pur estil Angoy amb els Barcelona Dragons i ves per on…es marca un llançament de traca i mocador, digne del millor gol de la jornada, amb l’estil d’un llançador top. Un gol que ens val tres punts.
Cas a banda seria la davantera. En fi, quan els pitxixis de l’equip són defenses no cal dir res més: d’un fluixisme total. Calen fitxatges «a la voz de ya«.
La defensa poc a poc l’anem encaixant, el mig del camp més del mateix…però al davant anem amb la pólvora mullada des de fa moltes jornades. No fem un gol ni a l’arc de Sant Martí i això no pot ser. Ens fan falta els seus gols si de veritat volem aspirar a salvar la categoria.
Tema fitxatges veurem com acaben, però només Tano, Mikel Villanueva i el tarragoní Fran Vélez són els que sonen. Tots defenses, cap davanter i dels que han de marxar molt se’n parla però tots segueixen aquí, així que cal moure fitxa aviat, que cada setmana que passa això es pot anar enquistant sense remei: «abans d’entrar deixin sortir».
Propera parada Elx. També rival directe, amb el possible debut de l’ex del Reus Edgar Badía a la porteria. Així que si rasquem alguna cosa el regust serà encara molt millor. Què voleu que us digui; Badía no és Sant de la meva devoció.
La jornada ens ha demostrat que els d’abaix comencen a apretar els «matxos» i que aquí ningú regalarà res. Com diu el míster: «Comença una lliga nova», i crec que si juguem com diumenge encara tot és possible. Ens hem d’agafar al seu positivisme, no ens queda altra. Com d’important rascar a Elx i davant el Tenerife, mare meva! Per demanar que no quedi, oi?
Vinga família, fins el proper dimarts. Una abraçada a tots i a totes. Fins al final! Força Nàstic!
Jaume, nastiquer de comarques.
