Quan sonava l’última campanada del 2018 els nastiquers deixàvem endarrere moltes coses. Un nou ‘annus horribilis’, i ja en van dos i mig seguits. Cuers, a set punts i sense símptomes de millora tret de la victòria a Extremadura, alguns encaràvem aquest 2019 amb un sentiment situat entre la por i la indiferència. Perquè ho tenim molt, molt, molt difícil, i no cal patir per una cosa que sembla perduda del tot. I a més en aquesta jornada guanyen tots els de la zona baixa.
El dia de reis torna a aparèixer Fali, que es veu que ha agafat el rol de golejador aquesta temporada. Aprofita una falta a la frontal, i envia un míssil imparable dins la porteria del Córdoba que ens torna a fer creure. Un autèntic golàs que ve precedit d’una falta que provoca Luis Suárez (de nou, pura lluita i fam) després d’una cavalcada que s’inicia d’una recuperació de Thioune, la gran revelació del partit.
Mr. Thioune: feia temps que un jugador no ens feia callar de cop als escèptics. “Aquest, que ve de Tànger, creus que tindrà nivell per Segona Divisió? Sincerament, no ho veig…”. Primera pilota que toca, una recuperació, una passada en diagonal als peus de l’extrem, una altra recuperació, un tall, una altra diagonal, una pèrdua que desemboca en una altra recuperació, un xut des de fora de l’àrea que surt lleugerament desviat. Quin escàndol, i que fàcil fa les coses. Vaig arribar a escoltar pel gol de mar que si havíem tornat a fitxar Pape Diop.
Tot això acompanyat d’un altre jugador que ens va fer oblidar la dupla Javi Márquez – Rocha, que arribaven al minut 60 amb la llengua fora i demanant el canvi. Imanol García va signar el millor partit d’ençà que va arribar a Tarragona. S’ha adaptat a la perfecció, i és la definició de futbolista complidor; un perfil que necessitem.
Menció especial per l’estrena de Pipa, que si bé se’l va notar verd i va errar alguna ocasió més que clara, se li van notar uns detalls i unes formes que el portaran en un futur a defensar la samarreta de l’Espanyol a Primera Divisió.
I seguim cuers a cinc de la salvació, per cert. Lamento haver de tallar el bon rotllo d’aquesta forma, però la realitat és la què és.
Ho tenim fotut, però ara encarem un altre duel davant un rival directe que s’està reforçant massa bé en aquest mercat d’hivern. Un partit que val quatre punts i que no podem deixar escapar. Si guanyem, potser ens posem a dos, o a tres, o potser seguirem a cinc, qui sap? Serà la nostra realitat fins a la jornada 42. Ho tenim molt difícil, però… sembla que és possible.
