Tretze gols en vint-i-un partits. O el que és el mateix: el Gimnàstic de Tarragona forada la porteria rival cada 145 minuts. La manca de punteria grana no ve exclusivament pels desencerts dels davanters del Nàstic, tot i aquests són els més assenyalats per la parròquia tarragonina.
El club grana encetava la temporada amb un total de quatre davanters a la nòmina de futbolistes del primer equip. Manu Barreiro, Ikechukwu Uche i els nous fitxatges del club, Manu del Moral i Luis Suárez es jugaven un lloc a l’onze inicial. Entre tots quatre sumen la xifra de sis gols repartits de la següent manera: tres són obra del colombià Suárez, dos d’un Manu del Moral en ple procés de sortida del club i el restant porta la signatura de Manu Barreiro. Només el nigerià Ikechukwu Uche no s’ha estrenat en aquest curs.
És curiós que tot i no tenir fortuna o encert de cara a porteria, Luis Suárez comparteixi el títol de pitxitxi amb Fali, un jugador que actua de central o de pivot defensiu.
La manca d’encert ha tingut al llarg de la temporada diverses explicacions. Per una part, el Nàstic de Gordillo no trepitjava amb freqüència l’àrea adversària, quedant en diverses ocasions el comptador de xuts entre els tres pals a zero.
L’era Enrique Martín canvià aquesta dinàmica. L’equip es mostrava més actiu en fases ofensives però sense arribar a concretar res en atac. Les recents incorporacions al mercat d’hivern permeten a l’equip verticalitzar més en el joc i per tant augmentar les probabilitats d’encert.
Davant l’Elche vam veure un Nàstic amb caràcter però sense fortuna. Manu Barreiro és un bon aglutinador de joc. El gallec però s’ha de buscar la vida en altres zones del camp on el seu percentatge d’èxit disminueix notablement.
El colombià Luis Suárez és la viva imatge d’aquest equip. Sempre voluntariós es desgasta massa sovint i arriba a zones de perill gairebé sense aire per trobar correctament al porter rival.
Els futbolistes contraris saben de la mancança de gol que té aquest equip i treuen el seu profit de la situació. Obligant a Barreiro a caure en banda i allunyant a Luis Suárez de rebre entre línies desarticulen pràcticament tot el cabdal ofensiu tarragoní.
L’arribada d’un davanter que fixi bé el centre de la defensa contrària i provoqui una sensació de perill imminent és de vital importància per aquest equip. La velocitat per atacar els espais d’homes com Pipa, Brugui i Abraham Minero o l’astúcia en la pressió de Luis Suárez poden ser les grans beneficiades d’un davanter que generi aquesta sensació de perill.
Disset dies té la direcció esportiva grana per aconseguir la signatura d’un “9” que il·lusioni no només l’afició sinó als seus propis companys.
