Emprenyadíssim i amb la impressió de ser estafat; així em trobava ahir després del matx. Dolor de cap i de músculs, inicis de febre i, fins i tot, ganes de vomitar aparegueren instants després d’acabar el partit. Aquella sensació de que et roben en el moment més important de temporada, on l’equip fa molt més que donar la cara, és difícil d’aguantar estoicament, volia rebel·lar-me i enviar l’àrbitre a prendre pel cul, tal com feu Fali.
Fali s’equivoca, d’acord; en una falta normal no has de dir res a l’àrbitre ni a l’assistent, el seu orgull pot embrutar-se, però curiosament només amb unes premisses concretes. L’àrbitre escolta l’insult, mira qui ets i la samarreta que portes, si ets del Nàstic el resultat és immediat, targeta vermella, per contra, si ets un crack consagrat, el teu escut és immaculat o d’un equip important de LaLiga, “vete a tomar por culo” es converteix en un oda a la teva bella persona, entén “eres grande y macanudo”. Amb una targeta groga i un avís de que no li deixaries passar cap jugada dubtosa, ni cap gest, ni paraula fora de to, n’hi havia prou per netejar l’orgull i no carregar-se el partit afavorint l’Elche. M’agradaria veure la mateixa immediatesa i decisió en penals a favor nostre i targetes pel rival, però serà difícil, per no dir impossible.
Respecte al mateix tema, Enrique Martín culpa de forma airosa a Fali en roda de premsa. Té raó, però tampoc cal carregar-se a un jugador per haver deixat anar un improperi a l’aire i en estat de nerviosisme extrem per la importància del partit. La calma que no ha mostrat l’àrbitre l’hauria de mostrar ara Martín, no seria bo castigar a un jugador compromès amb la causa per aquest motiu. Se li han d’estirar les orelles i obligar-lo a contenir-se. Una crítica a l’àrbitre mai aporta res positiu, se l’ha d’amenaçar amb que repetir-ho suposaria una suplència eterna durant la temporada, però no matem a un jugador que, amb les limitacions tècniques que té, sempre ho dona tot.
Pel que fa al joc, la millora en els últims partits és clara, ara competim de tu a tu i no semblem una titella en mans del rival, tenim opcions clares de guanyar els partits com no passava abans. Ahir l’equip va haver de treballar fins l’extenuació per suplir la falta d’un jugador i ho feu amb bona nota. Thioune es va erigir de nou com a ànima de l’equip, li sobra qualitat i gasolina, sembla molt bon fitxatge. A tot això només li puc posar un però: crec que la millora arriba tard i malauradament no serem a temps de salvar la categoria, una primera volta de 16 punts obliga a fer aproximadament una segona volta de 34 punts, és a dir, una segona volta de play-off que ens mantindria a LaLiga1|2|3 per pèls.
Per mi la victòria en el partit d’ahir era clau i no vam poder aconseguir-la, però no queda altra que seguir amb la millora en el joc i esperar un miracle encara més majúscul que els viscuts les dues últimes temporades. Que algú posi espelmes a Sant Magí i Santa Tecla, però que siguin ben grosses, de dimensions semblants a la poca vergonya de l’arbitratge d’ahir. Mode miracle activat. Us ho diu un boig pel Nàstic.
