Dimarts, 23:30h de la nit, canal de LaLiga1|2|3, connecto els auriculars amb la narració de les emissores de Tarragona i em disposo a veure el partit que no vaig poder visionar diumenge. Digueu-me masoquista, sí, però volia comprovar amb els meus propis ulls l’aberració de partit de què tothom parla. Tot i saber el què em trobaria, veure’l va ser d’una impotència i una vergonya difícil de superar. Molt trist.
Martín la caga de ple amb l’alineació i no fa res per solucionar-ho durant el matx. Una veritable alineació indeguda i s’ho mira inoperant. A qui se li ocorre posar a Javi Jiménez de lateral amb la seva trajectòria al Nàstic? I si a això li sumes a Tete de company de fatigues, tenim la tempesta perfecta per fer aigües per banda esquerra. Van estar empanats i inoperants tot el partit, permeteu-me que us digui que cap dels dos hauria de jugar cap minut més. Resten molt.
A «la gran actuació» del duo calavera li hem de sumar una disposició de 4-4-2 que semblava més un 4-5-1 amb Del Moral en punta (o en punt mort) i Barreiro una mica endarrerit. Aquesta mena de 4-5-1 feia preveure que tindríem més control del partit en perjudici de fer mal en atac, i efectivament, la inoperància en atac és va complir com s’esperava i amb bona nota (vam ser nuls ofensivament), però incomprensiblement també van perdre el control de partit. Per què? Perquè tot i tenir cinc homes al mig, aquests tenien agressivitat i mobilitat al nivell d’un ós mandrós, i si a això li sumes el «Benvingut Mr. Marshall» (a l’estil Reus) per banda esquerra, doncs teníem tots els ingredients per ser humiliats.
El Tenerife ens va donar un bany. Duia una marxa més que el Nàstic, amb mobilitat, desbordaments constants i molta intensitat, volien guanyar el partit. Per contra nosaltres no vam demostrar cap capacitat de reacció, ni des del camp, ni des de la banqueta. No vam fer res per tapar el forat negre per banda, ni tampoc per ser més agressius en atac. Que feia Luis Suárez a la banqueta fins els últims 15 minuts de partit i Del Moral jugant? Una pregunta que molts nastiquers es feien per xarxes socials. Menys mal que aquesta situació no es tornarà a repetir, ja que Manu ha fet novament un Soria, és a dir, ha marxat per la porta del darrera.
Em fa por que Martín comenci a fer alineacions i disposicions tàctiques estranyes, sol ser el símptoma previ a perdre els papers. El seu llibre, de moment, té molta retòrica i poc argument. Us ho diu un boig pel Nàstic.
