Havíem arribat en un punt del campionat en el que creia que el Nàstic no tornaria a protagonitzar més un partit tan paupèrrim com el que vam veure diumenge. Un enfrontament en el qual titulars, suplents i entrenador anaven més perduts que una girafa borratxa per Badalona. I parlant d’animals confosos i perduts, podríem parlar de la banda esquerra del Nàstic, que va ser un autèntic despropòsit, amb un Javi Jiménez que regalava la pilota en cada refús, i amb un Tete Morente que va protagonitzar el partit més fluix que li recordo amb la samrreta grana (que ja és dir).
Menció a banda per un Enrique Martín que alinea tant a Morente com a Manu del Moral, dos jugadors que haurien demanat sortir al mercat d’hivern, un dels quals (Del Moral) ja ho ha fet. És una situació insòlita des de que veig futbol que un jugador que ha de marxar en les pròximes 48 hores és premiat amb la titularitat en un partit tan trascendental com el de diumenge a Tenerife. Posats a fer també hauria pogut alinear a Josua Mejías, que entre que marxa o no, com a mínim deixaria de publicar fotos dels seus dinars i de les seves victòries al Fornite a Instagram. Enrique Martín, que des del minut u ha demostrat ser un tio sense filtre, deu una explicació a l’afició.
Sí, vaig calentet. I és que com la gran majoria de nastiquers, la sorpresa que vaig sentir quan vaig veure l’onze és també la decepció que vaig viure quan va acabar el partit (bé, més ben dit, al minut 20 de partit). Necessitàvem una segona volta espectacular per salvar-nos. Era difícil, però factible. Si s’ha de tornar a repetir el que vam veure a l’Heliodoro, ja no és que l’objectiu sigui difícil: és definitivament impossible.
Entenc que els nous fitxatges, Sadik i Noguera, han d’aportar gol i seguretat en la defensa respectivament. Espero que el davanter faci 25 gols com a mínim, perquè sino, un equip que porta la espectacular xifra de 13 gols en 22 jornades i 36 en contra no arriba als 30 punts ni de broma.
Que aquesta és l’altra. Podem baixar i si som dolents, som dolents. Però perdre la categoria fent el ridícul després que des del club et diguin que la plantilla és competitiva i compensada és una cosa que aquest escut ni l’afició hauria de perdonar. I no em refereixo només a Arnal Llibert. Els seguidors del Nàstic hauríem de començar a fer-nos respectar.
