La mateixa història de sempre. Sincerament ja cansa opinar cada setmana de mal humor. Aquest cop va ser a Tenerife. Un partit nefast dels de Enrique Martín que van veure com els locals els passaven per sobre sense poder fer res. Un partit, per cert, en el que no vaig entendre la titularitat de Tete Morente, i encara menys la de Manu del Moral, que ha deixat el club aquesta mateixa setmana per fitxar pel Rayo Majadahonda.
De totes maneres, cal seguir mirant endavant, és l’únic que ens queda. No ens podem rendir, doncs encara que sembli impossible el Nàstic encara té possibilitats de salvar la categoria. Sé que per l’afició és complicat estar al 100% amb l’equip, sobretot quan veus que aquests no responen al terreny de joc. Però ja ho he dit en més d’una ocasió, sense nosaltres ells no són res. Hem de demostrar que creiem en que l’objectiu és possible perquè així també ho creguin ells. Els hem de motivar, costi el que costi, perquè no sé vosaltres però a mi em fa molta por baixar a Segona B. L’últim cop vam tindre sort i en tres temporades vam tornar a pujar, però més d’un ha baixat i una mala temporada l’ha fet tornar a baixar. I el Nàstic a Tercera si que no me’l vull imaginar. Ni a Tercera ni sent un equip normalet de Segona B. Hem d’estar a Segona A. Com a mínim.
Les il·lusions estan posades en dues persones. En Fabián Noguera i en Berat Sadik. Sobretot en Sadik, que és qui ha vingut a fer gols, ja que Barreiro sembla taxista o conductor d’VTC, en vaga. En Noguera també, esperem que posi ordre en defensa juntament amb Villanueva, i que aquests no cometin els esgarrifosos errors que vam cometre darrera a la primera volta.
Senyores i senyors, la cosa està complicada, però cal creure-hi, per difícil que sigui i per molt que costi, perquè si ja no creiem en nosaltres mateixos no ho farà ningú.
