El Gimnàstic de Tarragona ha canviat. O almenys els pocs aficionats que van apropar-se al Nou Estadi van marxar cap a casa amb aquesta sensació. Enrique Martín alineava un onze amb cares noves i amb una ferma intenció: revolucionar l’encontre. El tècnic navarrès va abandonar el 4-4-2 per tornar a abraçar el seu característic 3-5-2.
Mohammed Djetei, Mikel Villanueva i Fabián Noguera foren els encarregats de posicionar-se al centre de la defensa grana. El central argentí Noguera aportà contundència a les dues àrees i a punt estigué d’anotar el gol de la victòria tarragonina. La lesió de Djetei significà el retorn de Salva Ferrer que complí amb nota la seva tasca dins el matx.
Pipa i Abraham Minero eren els homes claus en l’esquema d’Enrique Martín. La seva verticalitat i bon peu havia de desequilibrar la balança a favor dels interessos locals. El primer fou un autèntic malson per a la defensa canària. La seva verticalitat intimidava i lligava les escomeses visitants per la seva banda. Abraham Minero, més sacrificat en defensa i més discret que el seu company Pipa intentava tímidament apropar-se a la línia de fons. Ambdós futbolistes generaren una sensació de perill constant, però aquesta no es materialitzà en gol a causa del seu desencert a l’hora de connectar amb el cap de Berat Sadik, que debutava defensant la samarreta grana.
Aquest plantejament va provocar que el partit agafés un ritme trepidant. Thioune i Imanol avançaven files pressionant la sortida de pilota rival. Aquest factor i la verticalitat executada per part del Nàstic acabà per esborrar del mapa als talentosos futbolistes de la UD Las Palmas.
La il·lusió generada per l’actuació de l’equip es va esvair quan el col·legiat mostrà la segona targeta a Thioune i l’assenyalà el camí dels vestidors.
Finalment tarragonins i canaris es repartiren un punt que sap a ben poc per ambdós. Els granes però marxen amb la sensació d’haver posat realment contra les cordes a un dels màxims favorits de la competició.
