Recordo una classe de filosofia al batxillerat. El meu professor, citant al filòsof empirista David Hume, ens deia que no podem estar segurs de que demà sortirà el sol fins que demà no surti el sol. És a dir, que no podem saber res fins que no ho experimentem. Pots estar-hi d’acord o no. Però si una cosa podem saber al cent per cent és que aquest cap de setmana el Nàstic guanyarà els tres punts. I sí, ho podem saber perquè aquest cap de setmana ens tocava jugar contra el Reus, i per tant, no jugarem però sumarem els tres punts.
Una altra cosa que podem saber que passarà sense que Hume es posi ‘tiquismiquis’ és que l’any vinent jugarem a Segona “B”, i es que només cal veure en el calendari els propers partits dels d’Enrique Martín. Depor, Càdis, Osasuna, Albacete… Quina mandra, de veritat. I més veient el partit que vam fer, ja amb els nouvinguts, al camp del Rayo… L’única esperança seria que tant Barrada, que encara ha de millorar físicament i Kanté, que encara no ha jugat, demostrin que aquest equip té gol i poguem donar alguna que altra sorpresa en aquests partits. I com vaig trobar a faltar a Thioune al Cerro del Espino.
Però tot fa pensar que això no té solució. Encara que Enrique Martín, que té més discurs que el filòsof esmentat prèviament, digui setmana rere setmana que guanyant els partits de casa podem treure això endavant. Molt bé, però guanyem-los. Ara aquesta setmana ja ha dit que seguiria essent entrenador del Nàstic si baixem, quan abans aquesta no era una opció a tenir en compte. Ara ja la contemplem i això tampoc ajuda a creure en que és possible.
Per això, ja que he perdut totes les esperances en què la situació esportiva del club es pugui capgirar, permeteu-me que confiï en Hume, ja que ell seria el seguidor més optimista del club: no veuria el Nàstic a Segona “B” fins que no fos matemàtic.
