Els quatre propers partits del Nàstic marcaran el seu futur. Demà dissabte juguem al camp del Deportivo, després ens visita el Cádiz, anem a Pamplona a jugar contra l’Osasuna i rebem a un Albacete líder ara per ara. Quatre partits tant importants com complicats, ja que tots ronden per la part més alta de la classificació. Els dos següents són a Oviedo i al Nou Estadi davant el Málaga. Un mes i mig duríssim pels d’Enrique Martín, que hauran de fer el que no està escrit perquè a l’abril encara poguem creure que la salvació és possible.
És cert que els jugadors nous encara no han tingut l’oportunitat de demostrar realment del que són capaços i cal tindre en compte també que al ser un equip pràcticament nou és com si tornéssim a començar. A priori sembla impossible però bé, jo vaig estar l’any passat a Pamplona, en el partit en que ningú donava un duro per nosaltres i vam acabar guanyant 0-2. Alguna cosa en mi em diu que encara tenim possibilitats de capgirar la situació, d’agafar una bona ratxa i, almenys, intentar lluitar per sortir de la zona de descens. Però després recordo el partit que vaig veure al camp del Rayo Majadahonda i una bufetada de realitat em fa entendre que és gairebé impossible.
És cert però que al Cerro del Espino faltava Thioune al mig del camp. En el partit davant Las Palmas, en el que per cert va acabar expulsat, vaig veure clarament que és el jugador més important de l’equip. Sense ell el mig del camp és mediocre. Si a això li sumem gol, que és l’únic que ens va faltar davant els canaris, aumenten potencialment les possibilitats de guanyar algun d’aquests partits que venen. Sadik ja el podem descartar, amb els pocs minuts que ha jugat ja ha demostrat ser tant o més inepte que Barreiro aquesta temporada. Barrada encara ha de millorar físicament, a veure si al juny o al juliol ja el tenim en forma. I finalment Kanté, que és qui encara no ha jugat i l’únic en qui confío per aconseguir allò tant necessari per guanyar partits, que la pilota entri dins la porteria.
