Els mitjans que seguim l’actualitat grana estem acostumats a escriure sovint línies criticant la gestió esportiva de l’entitat tarragonina. Els últims anys no han portat gaires alegries a la sempre fidel afició del Nàstic.
Masses entrenadors i sobretot, masses jugadors han desfilat amb més pena que glòria pel vestuari del Nou Estadi. Sense idea de joc i sense projecte de futur, la direcció esportiva del Club Gimnàstic ha estat sempre sota el punt de mira.
No obstant, hi ha un home que sense fer soroll ha realitzat una tasca immaculada. Em sembla del tot injust que no es reconegui suficient el seu treball dins la plantilla no només del primer equip, sinó també del planter grana. Aquest home no és un altre que Manuel Oliva. I és que se’n parla poc d’ell. En aquests darrers anys si hi ha una posició que ha salvat els mobles i la vida en aquest equip ha estat el porter. Només cal que enumerem alguns dels darrers porters que han defensat la porteria d’un dels gols del Nou Estadi. Tomeu Nadal, Manolo Reina, Stole Dimitrievski, Isaac Becerra i Bernabé Barragán són clars exemples de la gran tasca realitzada pel bo d’Oliva. Tret del cas de Becerra, ja consagrat a la categoria i potser el de Manolo Reina, aquest darrer amb experiència al futbol espanyol, la resta eren melons per obrir que l’actual entrenador de porters es va encarregar de cuinar amb destresa.
Tots tenim a la retina el penal aturat per Reina davant l’UCAM Murcia. Aquella acció, assajada en innombrables ocasions pel mateix porter i Oliva van permetre que el club estigui a hores d’ara competint (amb poc encert això si) al futbol professional estatal. Encara no en som conscients, però si el Nàstic té opcions de lluitar per la permanència és en gran mesura per les aturades de Bernabé Barragán. El denominador comú entre ambdós porters ha estat el mateix: Manuel Oliva. És per aquest motiu que convido a tothom a ser crític amb l’equip, a analitzar l’entorn ja sigui positiu o negatiu, però sobretot a no oblidar reconèixer la feina ben feta per aquest home. El temps posarà a tothom al seu lloc i espero de tot cor que Oliva sigui reconegut allà on es mereix ser-ho. I és que els herois sovint no vesteixen de curt.
