Puntet balsàmic (anímicament parlant) per ser fora de casa i davant d’un rival que si segueix així té peu i mig a Primera. I també perquè els resultats dels equips del pou ens han afavorit; en definitiva, jornada gairebé rodona, que ja tocava, òndia!
Del partit, una primera part fluixeta. Veient el joc i les ocasions del Deportivo, poc portaven a l’optimisme. El millor de tot va ser marxar 0-0 al descans i poca cosa més.
Comença la segona part i…pam! La primera en tot el front. Les xarxes treien fum: que si una altra vegada el mateix, que si som de Segona B, que els fitxatges res de res, que si Villanueva això i allò, Martín al carrer…
Fluix Márquez en la marca, després clavada total de cintura a Villanueva i golet del Deportivo, que siguem clars, feia estona que es mereixia anar pel davant en el marcador.
Pintaven bastos vist el joc del Nàstic fins al moment i que gràcies a Bernabé encara seguia amb vida. Però arriben els canvis i Kanté dona un altre aire a l’equip, així com canviar de posició a Thioune, que fins ara semblava un pop en un garatge de perdut que anava (com ens fa falta que entri en joc el senegalès perquè funcioni la sala de màquines grana).
Van passant els minuts i es comença a veure un altre Nàstic. Fruit d’això, i tot-hi que el Deportivo en perdona unes quantes, arriba el gol de Suárez; el crit que faig al menjador de casa celebrant el gol és digne del millors temps d’en Pavarotti (en pau descansi), però encara tindríem una altra ocasió per rematar la feina. Després de trenar una gran jugada, solet davant el porter, Pipa fa un Angoy i es marca un touchdown al més pur estil Barcelona Dragons. Espectacular, mare de Déu! Com es pot fallar una jugada tan clara?! Això el mític Barila ho feia amb la punta de la… En fi, ja ho sabeu.
Ara aquest puntet l’hem de fer bo. El joc segueix sense enamorar però, com diuen els polítics, comencem a veure algun brot verd. Veurem com evoluciona aquesta moguda de nous jugadors i com es va perfilant el possible onze titular.
A la propera jornada ens visita el Cádiz, que està on fire. Si ja de per sí tenien un bon equip, l’arribada de Darwin Machís els fa més letals al davant.
Haurem d’estar molt al lloro amb els seus extrems i amb les arribades de segona línia. Jo, que segueixo sovint al Cádiz per qüestions familiars, he de dir que per on pateixen més és pels seus laterals, però tenen un porter dels millors de la categoria i que com tingui el dia ja hem begut oli.
Haurem de picar pedra i no badar gens. Qualsevol errada la pagarem molt cara; aquest Cádiz no té res a veure amb el que vam jugar a la primera volta, on vam rascar un puntet al Carranza. Aquest Cádiz és agosarat i valent; de ben segur que veurem un molt bon partit.
Tal i com Martín ha repetit per activa i per passiva, la permanència passa per guanyar el màxim de partits a casa i rascar a fora tot el que puguem, no hi ha cap més secret.
Així que dissabte a pels tres puntets. Resumint: forts al darrera sense fer aquests regals amb llacet tant bonics que fem, criteri al mig del camp (o sigui, que Thioune jugui al seu lloc, res d’experiments) i que les poques que tinguem al davant aprofitar-les: Kanté i Suárez titulars. Aquesta és la formula, no hi ha més.
Si hem de perdre, almenys que sigui com ho esta fent el Huesca a Primera: donant la cara fins al darrer minut. No volem més partits com a Albacete o Majadahonda.
Som-hi família, ens esperen unes jornades apassionants i no podem defallir, la situació és molt complicada però no impossible.
Apa, fins el proper dimarts, una abraçada a tots i a totes. Fins al final, força Nàstic!
Jaume, nastiquer de comarques.
