Tot aficionat al futbol ha sentit algun cop aquesta màxima. I és ben certa, i per això existeixen les ratxes, tan bones com dolentes. El Nàstic porta des de l’agost immers en una mala ratxa, és a dir, en un estat d’ànim negatiu, que ha provocat que a 22 de febrer encara siguem els cuers de la categoria. Menys mal que Còrdova, Extremadura, Lugo i Rayo Majadahonda també estan en aquesta contínua depressió. Per això estem només a 5 punts de la salvació.
A Riazor vam fer un partit molt dolent, però vam aconseguir un empat davant un rival molt superior, coses del futbol. Això pot suposar una millora anímica de l’equip de cara als partits que venen. Haver empatat en un camp tant difícil et demostra que res és impossible en aquest esport i pot ser una motivació clau en els jugadors granes. Pot suposar un canvi de dinàmica que marqui el futur del Nàstic aquesta temporada. Més motivat que ningú ho està Enrique Martín. Ja va dir a roda de prensa que ell no se n’anava a enlloc. A no ser que el fessin fora. Està a la corda fluixa, per molt Enrique Martín que sigui si no comencem a sumar de 3 en 3 ens anirem enfonsant cada cop més i caldrà un canvi. Sí, un altre.
I com deia abans, l’estat d’ànim dels jugadors és clau pels partits que venen, ja que tots els rivals estan ben amunt a la taula. Evidentment són superiors a nosaltres en quant a qualitat, així es veu reflectit en la classificació, però nosaltres podem guanyar la partida sentimental. Sé que sona a tòpic, però si tant els jugadors com l’afició ens ho creiem ho podem aconseguir. Nosaltres també tenim una funció clau. L’estadi s’ha de convertir en el que va ser en partits com el del play-off d’ascens a Segona A davant l’Osca. Evidentment no serem tanta gent, però els que siguem, ho hem de donar tot. A remar!
