Podem guarnir-ho com vulguem, però la realitat és tossuda i diu que d’aquesta, gairebé amb total seguretat, no en sortirem. Intentem i lluitem per l’impossible mentre hi hagi possibilitats matemàtiques, però treballem des d’ara mateix pel gairebé segur, per un projecte a Segona B fiable, que ens permeti primer ascendir de nou a LaLiga1|2|3 en el menor temps possible i posteriorment mantenir-nos sense gaire angoixes. Plantegem-nos seriosament quin director esportiu volem, entrenador, tipus de jugadors, etc. i posem-nos ja mans a l’obra, hem de començar la pretemporada amb els deures fets, si més no, amb tot avançat i a punt de tancar.
Les dades són d’una claredat extrema: des de la temporada 1997/98, ja amb 22 equips a LaLiga1|2|3, hi ha hagut 13 equips amb 21 o menys punts a la jornada 28, com actualment té el Nàstic, i cap, repeteixo cap, ha aconseguit salvar-se. Quatre tenien 21 punts com els grana (Algeciras 2003/04, Castellón 2009/10, Ponferradina 2010/11 i Bilbao Athletic 2015/16), els altres nou (Ourense 1998/99, Lleida i Universidad de Las Palmas 2000/01, Pontevedra 2004/05, Vecindario 2006/07, Sevilla Atlético 2008/09, Nàstic 2011/12 i, finalment, Lorca i Sevilla Atlético 2017/18) tenien menys punts i, com he dit abans, en cap dels tretze casos van aconseguir la permanència.
Hem de tocar de peus a terra i ser conscients d’on som. A la tercera sembla ser que anirà la vençuda. Els socis, aficionats, jugadors i cos tècnic hem de continuar treballant perquè l’impossible es consumi mentre les matemàtiques ho permetin, però el consell ha de tenir ja els seus ulls posats en un nou projecte a Segona B: és el més assenyat. La salvació tal com estan les coses, ha agafat caire d’al·lucinació. Us ho diu un boig pel Nàstic.
