Per fi! Ja tocava, òndia! Que un ja no recordava el que era celebrar tres punts.
Durant aquestes darreres jornades parlàvem de la millora de l’equip, però tal com estàvem si no trèiem els tres punts de poc ens servia el bon joc. Però per fi es va fer justícia i la victòria va caure del cantó grana. Potser no calia patir tant, tot sigui dit, però…caram!
Quin final que vam viure dissabte. Penal en el temps de descompte, Sadik que agafa la pilota i la planta al punt de penal tot decidit a llançar-lo, els aficionats granes que es miraven els uns als altres preguntant-se «però que fot aquest ara? Nooo! Sadik no!», uns que no volen mirar, altres renegant a tots els sants, d’altres resant…en fi, que les grades del Nou Estadi eren tot un poema i, ves per on, el macedoni/finès planta la pilota i ell tant tranquil es casca un penal de mestre (ahir, per postres, ens vam assabentar mitjançant una entrevista que li van fer a Santi Coch que tan sols havia tirat un parell de penals les dues darreres temporades, o sigui que no és cap especialista), enganyant per complet a Tomeu Nadal. Amb la que li estava caient a Sadik (jo el primer) he de reconèixer que s’han de tenir un parell de bemolls per agafar aquesta responsabilitat.
Si el cor ja el teníem al límit davant de tota aquesta situació només faltava que a la següent jugada Zozuluya enviés la pilota al travesser…mare de Déu!
Va ser un examen de cor en tota regla. Jo crec que tot això convalida per una revisió del cardiòleg a Santa Tecla, la Monegal i Joan XXIII. I veient que no hi va haver cap ensurt es demostra que el cor dels nastiquers està a prova de bombes.
Propera jornada al Tartiere, un altre port de primera categoria en aquest tour que portem a sobre. Un partit en el que pot passar de tot.
Tenim una baixa molt important al mig del camp amb Thioune. Dic important ja que el mig del camp de l’Oviedo és del millor de la categoria amb la dupla Tejera–Folch, i ens calia que tota la sala de màquines grana estigués al complet. Veurem quin canvi tàctic ens tindrà preparat Enrique Martín. Mamma por! Un Oviedo que ve de perdre a Son Moix i que si encara vol tenir opcions d’entrar al play-off ha de sumar els tres punts.
El Nàstic haurà d’estar molt fi al darrera, ja que si alguna cosa té l’Oviedo (sembla ja un tòpic havent jugant davant Deportivo, Osasuna, Cádiz i Albacete) és artilleria al davant amb Baldé, Toché, Joselu, Bárcenas o Berjón. O sigui que en tenen per triar i remenar el que vulguin.
No podem mirar més enllà d’aquest partit, ja que ens entrarien tots els mals veient la que ens ve a sobre: rebre al Málaga, anar a Zaragoza…
Això és un non-stop, però anem en compte, que si guanyem i palmen els companys del pou…ull a la jornada que ens ve! Albacete–Extremadura, Osasuna–Rayo Majadahonda, Cádiz–Lugo, Córdoba–Sporting i un interessant Zaragoza–Elche.
Tela marinera. Aquí encara pot passar de tot; ens espera, com deia el míster, un final de lliga apassionant. Que important seria guanyar a Oviedo!
Hem millorat com a equip i per fi hem rascat tres punts, però siguem realistes i no ens vinguem amunt que encara ens l’arriaran i ens caurà la del pop i llavors…Sant tornem-hi amb això de que ja som carn de Segona B i demés. De moment seguim vius; entubats però vius.
Apa família, per fi hem gaudit d’una setmana amb un somriure d’orella a orella, que ja ens ho mereixíem, caram!
Fins el proper dimarts. Una abraçada a tots i a totes. Fins al final, força Nàstic!
Jaume, nastiquer de comarques.
