Novament sacsada de la bona, no hi ha manera de guanyar dos partits seguits durant aquesta temporada…casum l’olla!
Els plantejaments “amarrateguis” fora de casa de Martín, i ja per enèsima vegada, les errades greus del Nàstic en defensa, fan que una vegada més no sumem cap punt.
Sí, un partit més vam tenir ocasions i tot el que vulgueu, però una jornada que passa i zero punts, i això ara per ara és el que compta; hem de sumar sí o sí.
Com sempre tenim la vista posada sobre els companys de viatge de la zona del descens i rodalies. I no ho aprofitem, tot i que el Lugo (empatant al Carranza) i el Zaragoza (guanyant a l’Elche) són els que han passat amb nota positiva aquesta jornada, la resta més del mateix que nosaltres: cardant pena.
Què caram hem de fer per guanyar fora? Seguir jugant tancadets i aprofitar alguna contra, quan estem veient partit rere partit que la defensa fa regalets amb llaçet als davanters contraris? O la tàctica de “si hem de morir que sigui matant” i anar des del principi a per la victòria peti qui peti? No ho sé pas, la veritat, però ja queda una jornada menys i no hem restat punts respecte la zona de la salvació.
Un altre punt que em te preocupat és que passarà amb Enrique Martín. Suposant que palmem davant el Málaga aquesta propera jornada i seguidament a Zaragoza (situació que esperem no succeeixi però totalment factible), anirà al carrer? Estarem amb ell fins al final? Ja que després d’aquests dos partits suposadament ja tindrem rivals més assequibles i potser sumarem amb més facilitat.
M’agradaria que m’enviéssiu els vostres comentaris i què en penseu de tot plegat. Seguim a la UCI, entubats, però encara no ens han entrat a donar el darrer adéu. Revifem i, de cop, clatellot! I au, Sant tornem-hi al patiment.
Ahir veient el Málaga davant el Numancia no veia impossible una victòria grana com potser sí que ho semblava a la primera volta; ara bé, si seguim en pla “Papa Noel grana” en defensa, tanquem portes i cap a casa. Ho tenim molt cru i ens pot caure la del pop.
Segueixo, mentre les matemàtiques no ens fotin al carrer, tenint fe en la salvació, què voleu que us digui? Ara, m’emprenya molt (també us ho haig de dir) que, amb els antecedents que ja portàvem els darrers dos anys de salvats per la campana, en aquesta tercera temporada no s’hagi pres nota de les errades i que fins i tot ho estiguem fent pitjor i aquí que cadascú aguanti l’espelma de responsabilitat vers una planificació esportiva desastrosa. I qui no ho vulgui veure…doncs ep, no passa res! Que com diu la cançó: “Passa el temps, passa la gent, jugadors i presidents, però nosaltres sempre hi som i animem fins a la mort!”.
Apa família, fins el proper dimarts.
Ah, per cert! Si em permeteu la llicència com a nastiquer de comarques (i em consta que a les Terres de l’Ebre en tenim uns quants), voldria dedicar aquesta columna a l’Ascó, que segons sembla la temporada vinent desapareixerà el primer equip i començaran una planificació amb gent de casa i la comarca des de zero.
Des d’El Vendrell molts ànims a la gent de l’Ebre i molta sort en aquesta nova etapa.
Ara sí, vinga! Una abraçada a tots i totes. Fins al final, força Nàstic!
Jaume, nastiquer de comarques.
