A Can Nàstic ja portem unes temporades en les que les coses no es fan bé. Gens bé. I així queda demostrat en la classificació d’aquest any. I del passat. I de l’altre. El 2017 i el 2018 van ser benèvols amb nosaltres i no van fer més que posposar el que acabarà passant aquest 2019. El Nàstic tornarà a baixar a Segona Divisió ‘B’. I no de manera injusta, no ens confonem. Les coses s’han fet molt malament, la gestió esportiva d’aquests últims anys ha estat paupèrrima i el club acabarà al lloc que li correspon.
Però quina culpa en tenim, l’afició, de tot això. Cap, sens dubte. Però és el que toca, el futbol ja les té aquestes coses. Caldrà empassar saliva i resar per tornar el més aviat possible al lloc que realment ens mereixem. O és que som un equip petit? Jo no ho crec. El Nàstic és el club degà de l’esport d’aquest país, el club d’una ciutat única i d’una gent increïble. Un club que mereix estar molt més amunt.
Matemàticament encara podem aconseguir la permanència, però siguem realistes. No serà així aquest any. Venen partits molt complicats i ho hauriem de guanyar pràcticament tot per mantenir-nos. És trist però és així. Com més ràpid ho acceptem menys mal farà, creieu-me. Però si una cosa ens fa ser únics és que estigui on estigui el nostre Nàstic nosaltres estarem al seu costat. I aquesta passió no hi ha mala gestió esportiva que ens la pugui arrebatre.
Només demano una cosa. Que després de quatre anys, les coses es tornin a fer bé. I si baixar a Segona ‘B’ és la solució per que les coses canviïn doncs baixem. Ara, si continuem fent les coses malament com fins ara si que podem caure en un forat del que potser serà impossible sortir. Al tanto.
