Enrique Martín ha atès els mitjans de comunicació aquest migdia per analitzar el partit d’aquest dilluns contra el Real Zaragoza a les nou del vespre a La Romareda. Bona part de la roda de premsa ha estat enfocada a la setmana que ha viscut el conjunt tarragoní i, sobretot, Enrique Martín que ha estat molt qüestionat. Malgrat tot, el tècnic s’ha mostrat molt satisfet amb com ha acabat tot i reconeix que aquestes darreres derrotes l’havien minvat molt però que el suport que ha rebut durant aquesta setmana per part del president i de l’equip li han donat forces per a lluitar fins a final de temporada.
La setmana convulsa: “Com dic sempre, són experiències que un va acumulant, com deia Fito mai es para de créixer, mai es para de morir. Aquesta setmana han passat coses normals des de diversos punts de vista i tot ha acabat amb la xerrada amb el president que al final doncs anirem fins al final i el vestuari em va demostrar el seu recolzament però en aquesta vida, ho tinc molt clar, segons et mostris la gent també ho fa i, en el cas particular, jo em mostro amb ànim d’ajudar i així vaig per la vida. Jo em sento molt bé amb aquesta possibilitat d’acabar la temporada, les paraules del president i de la plantilla han estat un injecció d’energia molt bona, em sento com un entrenador nou que ha arribat. Amb una il·lusió molt renovada, crec que el cos tècnic s’ha desgastat molt en algunes coses i, al final et va minvant i sentir aquest recolzament m’ha anat molt bé. Crec que l’equip està capacitat, els últims sis partits hem merescut tant com els contraris i això els futbolistes ho saben, no som ni millors ni pitjors. No abaixarem els braços i quan acabi la temporada parlarem. Cap error ni cap jugada desafortunada com l’altre dia ens ha d’abaixar el cap. Tindrem feina fins l’últim dia”.
Suport del club fins al final?: “Ha quedat totalment clar per part del president, i meva, que anem fins al final. Ja no es parlarà més d’aquest tema. Després de la reunió va quedar tot molt clar i definit i, com deia, estic amb energia renovada i amb ganes de lluitar amb aquest equip. Si no tinguéssim l’equip que tinc ara, jo hagués firmat i hagués marxat segur, no tingueu cap dubte. Però amb aquest equip vaig a la fi del món, estem a nivell de qualsevol”.
La situació: “El president ha pres una decisió i al final hi va haver una pregunta i jo estic fort per seguir fins al final, és un trajecte que he viscut més d’una vegada i hem sortit pràcticament sempre, perquè no ho farem ara. Jo agraeixo al president la iniciativa de deixar-me participar en aquest últim tram de lliga i em deixaré la vida pel Nàstic i, sobretot, pel president que ha sigut d’alguna manera qui realment ha apostat fort per Enrique no només ara sinó des que vaig arribar. Em mataré per poder retornar aquesta confiança amb resultats i, com a mínim, que veurem un equip com el que veiem ara. Al final la mala sort, els mals detalls els treballarem perquè vinguin a favor. Com crec molt en Déu crec que ens guarda un parell de partits que són els que necessitem per ajuntar-nos adal.t Jo espero que tot el bo ens vingui ara, en el moment just quan sortim que ningú ens pugui tornar a baixar. No m’importaria salvar la categoria al minut 92 com a Sabadell. Lugo minut 93 salvem la categoria, ja ho firmava. La vida és una muntanya russa, és apassionant i ara tenim un final amb aquestes característiques i ens entregarem com mai.”
Et vas veure fora del Nàstic?: “L’entrenador en el moment que firma el contracte comença a morir, no saps quan ho faràs. Tots estem exposats però tinc la consciencia molt tranquil·la perquè l’equip dona la cara. Des del punt de vista de resultat com estem aquí doncs pot passar qualsevol cosa, com el que ha passat que el president m’ha ratificat”.
Un dels reptes més importants: “Una vegada amb Osasuna faltaven 15 punts i estàvem a 6 de la salvació, vam guanyar quatre partits i ens vam salvar, aquí el que hem de fer és guanyar i esperar. La Segona és llarga i tinc molta confiança amb l’equip que estem i realment treballen i entrenen molt, només ens falta una mica més d’encert en moments puntuals i ajustar una mica més l’aspecte defensiu. Tots tenim la il·lusió de deixar al Nàstic a Segona A, perquè tots estem convençuts”.
Destitució merescuda mirant els números: “Fastigós, amb els números a la mà efectivament, són dolents és la realitat però no es corresponen, sobretot en aquesta última part, crec que hem estat al nivell d’Osasuna, Albacete, Cádiz, Málaga, Oviedo, etc. Hem competit i no hem guanyat però hem estat allí”.
La part positiva: “Jo m’he tret un pes de sobre, perquè vulguis o no et va minvant el fet que mereixis i no arribi i al final ja el cúmul va ser el gol de diumenge passat. Al final dius, estem al màxim i no acabem. Per a mi tot el que ha passat aquesta setmana m’ha suposat una font d’energia molt bona, ara em sento com si fos un entrenador totalment nou. Ara tenim onze finals i ara màxima implicació, res ens pot sorprendre. Tot el món que estigui implicat vindrà i el que no, doncs no vindrà”.
Els jugadors que no estan endollats: “Hi ha gent a qui li costa més involucrar-se, més que re per la seva manera de ser, hi ha gent més tímida i altra més oberta i hi ha gent que li costa adaptar-se més a l’exigència del que realment és un equip però jo seré molt clar, no perdré ni una energia més, no hi ha temps per ajudar a ningú més i per això veureu qui ve i qui no ve als partits. He ajudat tot el que he pogut però ara no hi ha temps per a lamentacions”.
El partit del Zaragoza: “Afrontarem el partit amb les nostres armes, evidentment anem a un bon estadi, contra un bon equip amb bons jugadors però com estem demostrant, estem al nivell de qualsevol i anirem amb l’ambició de treure els tres punts perquè no tenim temps per a especular i competirem al màxim. Estic convençut que l’equip pot anar a guanyar a qualsevol camp i ara toca Zaragoza i ens deixarem la vida”.
Les baixes: “Pipa es queixava del turmell però entre demà i passat veurem. Mikel tenia una mica de tendinitis però crec que estarà. Ramiro crec que no estarà, més que re per precaució, les proves són bones però les sensacions, psicològicament ve d’un període llarg de lesió i prefereixo que descansi. Ivan està entrenant però encara li queda molt. Javi que l’altre dia ja es va començar a incorporar i ja es va traient la por poca poc i Sebas que segueix amb la recuperació. Estem pràcticament quasi tots”.
Els jugadors paguen el desplaçament: “És un detall, nosaltres estem molt agraïts a l’afició perquè ens animen cada dia, no paren d’encoratjar-nos que es pot. És un plaer i quan l’afició es mostra els jugadors també ho fan i segur que l’afició ens recolzarà fins l’últim dia”.
