Enrique Martín va canviar d’idea i de passada de sistema. Tot i tornar a apostar pels tres centrals amb dos carrilers, la titularitat de Palanca va dotar al Nàstic d’un altre aire. Sembla insignificant com un jugador pot incidir tant en un sistema. L’absència de Viti a l’onze inicial feia que el tarragoní entrés novament a l’onze grana. Malgrat no disputar un excels partit Palanca va donar mostres de la qualitat que té. La seva pausa a l’hora de retenir la pilota i sobretot, la seva posició avançada sobre la gespa proporcionava a l’equip un oxigen essencial en aquest tram de campionat. Qui va sortir més beneficiat d’aquest moviment fou Luis Suárez. El colombià, exemple d’entrega i solidaritat en els esforços col·lectius va veure com l’entrada de Palanca l’alliberava en certa manera d’haver d’anat a recollir la pilota al mig del camp. Tenir a un futbolista ocupant els espais generats entre línies desestabilitza al contrari, ja que fa recular necessàriament la rereguarda contrària i obliga a aquests a intentar avançar o endarrerir línies per compactar l’equip.
Tot i tenir una tarda més tranquil·la de l’habitual i arribar als minuts finals de partit amb més oxigen, Luis Suárez no ho aprofità totalment. El colombià comet masses errors en la definició. Les dues ocasions fallades al final del xoc demostren que malgrat la voluntat del davanter del Nàstic de perforar la porteria rival, encara li manca serenor necessària per arribar enfront el porter rival i decidir bé la direcció del xut.
Queda clar doncs que la línia de tres migcampistes del Nàstic es va veure beneficiada de tenir un component amb més qualitat als tres quarts. Imanol i Thiouné van poder desplegar el seu joc i no veure’s sacrificats a cobrir més terreny de l’estrictament necessari. Resta veure si el tècnic navarrès repetirà la idea fora de casa, però tot fa indicar que lluny del Nou Estadi Martín tornarà a provar amb el trivot per protegir més els passadissos interiors.
