A aquestes altures només ens queda guanyar. Ja no tenim res a perdre. I hem de fer molts gols si volem aconseguir la salvació, ja que ho hem de guanyar pràcticament tot. Uche ha demostrat que té gol. Luis Suárez, que fa el que vol amb la defensa rival. Kanté, el més llest, no només té gol sinó que també els sap donar mig fets. Una davantera amb els tres es compenetra excel·lentment per aconseguir el que més ha mancat a Tarragona aquest any, el gol.
Si fos Enrique Martín, a més de no jugar a la defensiva quan només et queda sumar en cada jornada, faria jugar als tres davanters alhora, de titulars, en cada un dels partits que queden. Crec que és l’única solució per superar el problema de la sequera golejadora. Això, amb la defensa sòlida i el mig del camp fent la seva feina, pot ser el punt de partida d’una salvació històrica.
De totes maneres, i encara que ens costi, toquem de peus a terra. Segueix sent complicat, tot i la victòria davant el Numància. Però a més dels tres punts, el que podem extreure positivament del partit de diumenge és que vam veure un Nàstic capaç de marcar, d’aguantar el resultat, de contenir els atacs rivals, i fins i tot de sentenciar, encara que una mica tard i patint com sempre.
Ara cal pensar en el proper partit. Com diría el Cholo, ‘partido a partido’, sense pensar més enllà d’Almeria. I a guanyar. Si tornem amb la victòria, la sobredosis de positivitat i de motivació tant dins al vestuari com entre l’afició pot fer que això realment sigui possible.
