Joc de paraules estúpid, ho sé. El que si que considero que no és estúpida és la tria de Sergi Parés, Ferran Asensio i Xavi Bartolo com els caps visibles de la parcel·la esportiva del club. Tots tres han demostrat a Reus que són més que capaços de dur a bon port gairebé qualsevol nau que els hi posin a les mans. Al final el descens de categoria serà bona notícia. Alliberarem massa salarial i tindrem la oportunitat d’iniciar de zero un estil propi. Cal però confirmar la notícia. Em costa creure que homes cotitzats com Parés i Bartolo hagin estat seduïts per la directiva de la Budallera. De confirmar-ho doncs el Nàstic disposarà de totes les eines necessàries per armar un projecte sòlid a la categoria. Sense els problemes financers que ambdós visqueren a Reus, grans jugadors de la categoria de bronze del futbol estatal voldran aterrar a Tarragona. Aquesta vegada Josep Maria Andreu i els seus hauran fet la feina de la forma correcta. Només espero que tinguin paciència i no fiquin els nassos allà on no hi haurien de ser.
He de confessar que tinc ganes que l’estiu arribi. No espero grans noms com tampoc ho eren els de l’últim gran Nàstic. Recordeu a Mossa, Xisco Campos o Marcos de la Espada? Noms humils que amagaven grans futbolistes i millors persones. La unió al vestuari era evident, i d’aquesta unió sorgí un equip que va ser capaç de fer-se més fort després del drama a Llagostera per acabar ascendint a Segona Divisió i ser a punt de fer el mateix en l’any de novell. No em vull fer il·lusions encara tot i que crec que és massa tard per evitar-ho. No vull pensar que tot això és només un rumor que s’ha acabat fent massa gran per poder-lo aturar. El Nàstic es mereix aquest somni, aquesta realitat.
