Podem discutir si el canvi de Bernabé per Becerra era encertat tenint en compte les grans actuacions del primer, si Kanté havia d’estar a l’inici a la banqueta, si els canvis de Luís Suárez i Uche van ser correctes disminuint de pólvora l’equip, si el 5-3-2 s’havia d’aguantar fins al final del partit tenint la necessitat imperiosa de guanyar, podem discutir-ho tot, però serà una discussió estèril per dos motius.
El primer, i de pes, perquè Martín té un pla de joc que no varia mai. Ho hem vist infinitat de vegades aquesta temporada i, malauradament, ho continuarem veient. No és un entrenador empíric, d’assaig-error, que modifiqui les premises si el resultat no és satisfactori, ell no canvia mai el punt de partida, però per contra, espera que els resultats ho facin. Quan disposes de molt temps i un bon coixí de punts, pots sacrificar-ne alguns esperant que et funcioni allò que ja ho ha fet en altres indrets, però quan tens la necessitat imperiosa de sumar, obstinar-te en els teus principis és un suïcidi.
El segon motiu, és que a aquestes alçades de la temporada i en la situació actual del Nàstic, tot el peix està venut i, facis el que facis, el descens és al 99,9% inevitable. Les solucions ja han de passar de terrenals a sobrenaturals. El crèdit pel que fa a Sants ja l’hem esgotat les dues anteriors temporades, a Sant Magí i Santa Tecla ja no els queden forces per fer miracles, ara toca jugar-s’ho tot al costat fosc. L’única opció possible és pactar amb el Diable, tema candent ara que venen eleccions, però no n’hi haurà prou amb un, hauran d’unir forces almenys Llucifer, Satanàs, Pere Botero, l’Àngel Caigut i Nosferatu perquè la cosa tal com està tiri endavant. El problema dels pactes amb el Diable són les contrapartides que demana, que li preguntin a Jordi Hurtado que haurà de vagar eternament pel Saber y Ganar a canvi de l’eterna joventut. Potser caldran sacrificis humans, bé un ja l’hem fet, Arnal Llibert, la qüestió és si en faran falta d’altres. Esperem que no ens toqui pagar amb una salvació a l’última jornada eternament, seria inaguantable. Somiar nit darrera nit amb el partit contra el Llagostera també seria una penyora dura de pair.
Tenint en compte l’hipoteca emocional o carnal que suposaria pactar amb el Malèfic, crec que el millor és assumir emocionalment el descens, i treballar, com sembla que ja s’està fent, per sortir el més aviat possible del que sí serà un veritable Infern, la Segona B. Us ho diu un boig pel Nàstic.
