Intermitència durant els noranta minuts del Nàstic a banda, vam guanyar, i en situacions com l’actual, és el que realment importa. Les primeres victòries després d’una mala ratxa solen anar acompanyades de patiment i d’errors puntuals que es van solucionant amb el temps si l’equip té continuïtat i els bons resultats no cessen.
Començàrem endollats, dos gols a les primeres de canvi. Aquesta hauria de ser l’actitud durant els noranta minuts, almenys en els propers partits. Més endavant podrem jugar més amb el cap, però amb les urgències de punts actuals es fa imprescindible anar a pels partits sense complexes.
Encert de Bartolo al col·locar Ballesteros i Habran en punta a falta de davanters; crec que aquesta posició li va molt bé a Habran, ja que té més llibertat de moviments i menys exigència tàctica, li manca potser millor definició, però la seva velocitat i potència física fan que quan te controlada la pilota creï perill.
Mencionar també la irresponsabilitat d’aquest després del gol; no sé quina necessitat hi ha de treure’s la samarreta, actitud per mi sancionable, que no hauria de repetir ningú més. Carregar-se amb una targeta voluntàriament d’aquesta manera és ridícul. Si volen ensenyar pectorals que ho facin per Instagram.
Ens marquen el gol i tot canvia. Superioritat rival al mig del camp amb homes i amb lluita. Comencen els nervis i arriba finalment un penal. Era previsible que tinguéssim un ensurt perquè durant bastant temps La Nucía va ser clara dominadora del centre. Moment clau del partit que, Bernabé, amb l’ajuda a l’ombra d’Oliva, s’encarrega de solucionar.
A partir d’aquí sí prenem mesures per recuperar el mig camp, una mica tard al meu entendre, però finament vam reaccionar i fou per mi un dels moments claus del partit. Passem del 4-4-2 a una mena de 4-1-4-1 amb un triangle al centre que comptà també amb la presència de Montero que s’incorpora llavors al duel.
Si a la nova disposició tàctica li sumem l’encertada presa de decisions en tot moment de l’esmentat jugador procedent de la Pobla, tenim un partit més controlat que permet inclús en alguns moments disposar d’ocasions per marcar el tercer gol. La sensació a partir d’aquest canvi de sistema fou que ens acabaríem emportant els tres punts com finalment va ser.
Així doncs tres punts al sac que és el que realment importa ara mateix, però a millorar la intermitència de l’equip, menys marcada que en partits anteriors, però present encara. Pel que fa a Bartolo, demostra que no té cap por de canviar de sistema i de jugadors quan el partit o requereix. Trobo en falta una mica de rapidesa en la presa decisions en certs moments, però les decisions es prenen, no li tremola el pols, és un entrenador perfectament capacitat per tirar aquest projecte endavant.
Hauríem de començar a treure’ns del cap la variable del canvi d’entrenador independentment dels resultats a curt termini, penso que s’està gestant alguna cosa important i hem d’esperar per veure’n els resultats. Construir grans coses porta temps, paciència. Us ho diu un boig pel Nàstic.
Una resposta
Bastant d’acord en moltes apreciacions que esmenes, toca creixer i si es lentament tenim que acepatar-ho. Trobem a faltar un migt del camp compensar, es a dir creatiu i destructiu, peró penso que ara mateix es el que i há. El millor fixatge per mí es Bartolo, crac en un futur i en un present com punt de partida.