Sant tornem-hi amb la columna d’un “nastiquer de comarques”, i quina millor manera de començar la nova temporada que comentant la primera victòria del Nàstic a casa, ves per on.
Han passat ja nou jornades de lliga i fins ara no hi havia hagut manera de sumar els tres punts al Nou Estadi. I ja tocava, òndia!
Si repassem el partit, aconseguim la victòria sense el davanter referència, amb un lesionat i l’altre sancionat. A tot això suma-li un mig del camp apedaçat entre lesions i ximpleries vàries (ja sabeu a qui em refereixo).
Ens marquem un inici espectacular (del millor en aquesta temporada i potser fins i tot de la passada), amb dos golets en un “pim pam” i amb opcions d’haver fet un tercer que ja hagués rematat a La Nucía, però una errada i Agüero (no el Kun), que es marca un xut amb ‘rosqueta’ (quan va sortir del seu peu ja es veia que anava a l’esquadra)…golàs amb majúscules, imparable per Bernabé i a patir novament…per no perdre el costum.
Una Nucía que no em va desagradar; molt bé en el toc, bona pressió, fins i tot hi va haver moments on van moure la pilota sense que el Nàstic l’olorés. El problema, o millor dit, la sort del Nàstic, és que no acabaven de rematar la feina.
De sobte, arriba la jugada determinant del partit amb un penal més que dubtós. Es planta la pilota i Fofó (sembla un acudit) es marca un Panenka on Bernabé està excel·lent i fa l’aturada del partit (la que ens dóna els tres punts), ja que des d’aquell moment La Nucía va afluixar pistonada. Anímicament fallar el penal d’aquesta manera els hi va fer molt de mal (ull a l’emprenyamenta de Ferrando quan li pregunten per aquesta jugada en la posterior roda de premsa), i físicament la pressió que van fer durant tot el partit no era normal aguantar-la.
A això li sumes que surt el “Chino” Montero, una de les perles d’aquest planter. Recordem que La Pobla ha començat la lliga com un autèntic coet -sense perdre cap partit- i que tot-hi la seva joventut té la valentia de moure la pilota amb agilitat, sense arrugar-se i tenint l’opció fins i tot de fer un golet.
Això ens posa “palote” als nastiquers, com diria el youtuber Valentí Sanjuan. Se’ns dubte, després dels tres punts aconseguits, l’entrada de Montero és la nota positiva del matx.
Remarcar el fet que Habran, l’estrella d’aquest Nàstic segons va dir el president en la seva presentació, per fi va marcar, regalant tontament una targeta groga, tot sigui dit.
A Preferent, com moltes vegades ja he comentat, es té el costum de posar un renom als nostres jugadors i a Habran ja l’han batejat; li ha caigut el de “Vinicius”, ja que com ell, es marca unes jugades de traca: bicicletes, eslàloms, dribblings impossibles…però al final et fot la pífia de torn, ja sigui en forma de xut de canari, passada mal feta o touchdown a la Penya Garrofer.
Esperem que el francès vagi agafant el ritme de joc i l’estil d’aquesta lliga, que de moment s’està mostrant molt irregular.
Un altre punt del qual no puc estar-me’n de comentar és el tema Oliva, fitxat lesionat, i el d’Amang, al que ja anomenen el “sense papers”. Són errades que no es poden permetre en un equip professional, que més que ADN Nàstic semblem l’ONG Nàstic, rellamp!
En fi, tant de bo aquests tres puntets siguin el tant repetit ‘punt d’inflexió’ i poc a poc ens anem apropant a la zona noble de la classificació.
Propera parada Olot; partit de mono de treball, tot i que sembla que el Nàstic fora sembla que està millor. Anem amb compte, que l’Olot és un equip molt complicat de batre i en cas de fer-ho els passaríem a la classificació.
Cal seguir sumant (no ens queda altra), que aquí ningú et regala res. Pels que es pensaven que això de tornar a pujar era bufar i fer ampolles, que sí un pas enrere per fer-ne dos endavant…benvinguts al pou de la Segona B.
Vinga família, fins el proper dimecres (aquesta temporada canviem de dia). Fins al final, força Nàstic!
Una abraçada a tots i a totes. Un plaer retrobar-vos.
Jaume, nastiquer de comarques.
