Nova derrota del Nàstic, una més i ja en van quatre aquesta temporada. Aquesta vegada a Olot i amb un bon grapat d’aficionats nastiquers que s’havien desplaçat per acompanyar i donar ànims a un equip que sembla que es proposi decebre als seus setmana rere setmana.
Tan acostumats com estem els nastiquers a la derrota, després d’una victòria com la que va aconseguir l’equip contra La Nucía, som ingenus i ens il·lusionem pensant que potser allò pot ser el punt d’inflexió pet a fer girar el rumb de la temporada com una truita.
Quan em presento a la gent i els dic que sóc del Nàstic, normalment la primera reacció és una frase com: “uf, quines ganes de perdre no?” Pensava que amb el descens a Segona B, podria rebatre o deixar d’escoltar aquesta maleïda frase però ni així.
I és que ja fa quatre temporades, des d’aquella meravellosa campanya 2015-2016, que no es veu al Nou Estadi un equip guanyador. Aquell Nàstic d’Emaná, Naranjo, Xisco Campos i companyia ens va fer gaudir a tota la parròquia grana i ens va il·lusionar amb un retorn a primera divisió.
Però des d’aquella extraordinària temporada res. Dues temporades consecutives salvant-nos a l’última jornada i a la tercera, tal com diuen, va venir la vençuda. A la tercera ens en vam acomiadar del futbol professional i vam tornar a Segona Divisió B. On la possibilitat de revolucionar l’equip i començar un nou projecte ens va fer il·lusionar-nos a tots.
Amb deu jornades disputades, quatre empats, quatre derrotes i només dues victòries després els nastiquers comencem a sospitar que al nostre equip se l’ha oblidat el que significa ser un equip guanyador. I és que ni a Segona ni a Segona B; ni baixant de categoria i competint amb rivals molt inferiors, ni revolucionant tot l’equip ha aconseguit el Nàstic canviar la desastrosa dinàmica esportiva d’un club amb estructura i recursos per a coses molt més grans, però que jornada rere ornada aconsegueix desesperar als seus aficionats.
I és que cada setmana es repeteix el mateix patró; comences la setmana desil·lusionat després de l’enèsima decepció de la temporada, però amb el pas dels dies l’optimisme s’apodera de tu i comences a pensar que potser aquesta setmana tot canvia, que ja toca, que el rival i l’escenari és el perfecte i que el Nàstic té capacitat per a revertir la situació, el dia de partit t’autoconvences que avui el Nàstic guanyarà i donarà un cop d’efecte per a canviar les coses i, tot il·lusionat, poses rumb al Nou Estadi o a l’estadi que toca, però, finalment, una vegada més, l’equip no respon i tornes a casa amb la mateixa emprenyada de sempre, maleint-ho tot i frustrat, molt frustrat. I sembla un malson, un malson d’aquells que se’t repeteix cada nit, que t’atrapa i et martiritza cada matinada i que ja dura quasi quatre temporades sense que ningú sigui capaç de posar-hi una solució.
